27 de febr. 2008

Xerrada Guerrilla Travolaka, divendres 29 de febrer

L' Associació LGBT Sin Vergüenza ens ha convidat a fer una xerrada:

Divendres 29 de Febrer, a les 19h

a la
Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona (Campus Central, Plaça Universitat)
Aula 103A

Hi sereu tots/es benvinguts/des!

La moralitat feta ciència

Article de la Guerrilla Travolaka publicat a la revista InfoGai

Possiblement descobrim la sopa d’all si qualifiquem la medicina com una mena de religió predominant a occident des del segle XIX. Les afirmacions científiques són interioritzades com a veritats absolutes pel comú de la societat, tal com podria interioritzar-se el discurs d’un capellà a missa de vuit. Però vet aquí que ens trobem davant d’una contradicció ben curiosa: qualsevol científic/a et dirà que és clar que la ciència avança a una velocitat tan gran que mai es pot fer cap afirmació rotunda; alhora, hom et mirarà amb cara d’estupefacció si goses qüestionar alguna afirmació “científicament demostrada”. Segurament aquest és un dels grans errors que cometen la ciència i molts científics: afirmar que coneixen un fet quan, en el millor dels casos, només l’intueixen parcialment. Per altra banda, el nostre gran error és creure les afirmacions dels científics quan sabem que tan sols mostren parcialment la realitat.

Un altre error flagrant és creure que la ciència és completament objectiva. La història parla: la ciència ja era “objectiva” quan considerava que l’homosexualitat era una malaltia, o quan afirmava que existien grans diferències entre les races humanes i les classificava segons el seu grau d’intel·ligència (les persones occidentals a dalt de tot, les africanes al capdavall de la llista). A nosaltres més aviat ens sembla que la ciència és d’una subjectivitat alarmantment tendenciosa. L’explicació és simple: els/les científics/ques són persones, i com a tals estan influenciades pels seus propis prejudicis. Negar això és simplement una absurditat.

El màxim exponent d’aquest dogma científic, encarregat de preservar una determinada moralitat, és sens dubte la psiquiatria. Aquesta disciplina, juntament amb la psicologia, estudia el comportament, el pensament i les emocions humanes i, a partir d’aquest estudi, estableix unes pautes que diferencien les conductes “normals” de les “patològiques”. Rarament trobem en aquestes disciplines un espai per a simples “comportaments minoritaris”, ans al contrari, qualsevol variació de la norma esdevé automàticament “patologia”. És per això que es converteixen en uns grans elements de control social, en una eina per a arrencar la veu de les minories més molestes: perquè estableixen, sota el pretext s’una suposada “objectivitat científica”, el seu comportament com a “sa” i el nostre com a “patològic”.

D’aquesta manera, entre la medicina i la psiquiatria poden arribar a prendre’ns la pròpia veu, la pròpia voluntat, la capacitat de decidir sobre les nostres vides i un fotimer d’etcèteres. Anys enrera s’internava els “bojos” en centres psiquiàtrics en condicions infrahumanes, però després de la primera onada del moviment antipsiquiàtric van qüestionar-se alguns d’aquests mètodes dràstics. La llàstima és que en lloc de qüestionar per complet el sistema psiquiàtric, simplement van perfeccionar-ne els mètodes, de manera que avui ens trobem unes intencions molt similars però sibil·linament disfrassades: actualment s’han substituit les presons de ciment per presons químiques i invisibles a la vista, que poden arrossegar les persones fins a la més pura alienació. Ens referim a la sobremedicació psiquiàtrica a la qual estan sotmeses moltes persones, impulsada per les empreses farmacèutiques que controlen gran part de la investigació científica. Així doncs, no és d’estranyar que tots els patrocinadors del proper Congrés Europeu de Psiquiatria siguin empreses farmacèutiques.

A més a més, l’autoritat mèdico-moral que se li atorga a un/a psiquiatra fa que aquest/a tingui llicència per a decidir sobre un munt de qüestions de la vida del/la “pacient”: quan pot treballar i quan no, amb qui pot relacionar-se, etc... Tot això ens arrossega a l’anomenada “coerció psiquiàtrica”, que es basa en l’establiment de relacions de poder en les quals es pressuposa que el/la professional té el millor dels criteris per a decidir sobre vides alienes.

És obvi que l’organització capitalista es nodreix a bastament d’aquesta situació (no gens casual) que l’ajuda a diferenciar entre persones productives i no productives, entre persones que contribueixen al manteniment de l’ordre social establert i persones que el desafien.

Si no hi ha cap relació entre els estats i la medicina, com s’explica que es posin tants impediments a la creació de centres alternatius al model psiquiàtric actual? Per què aquestes comptades experiències són forçosament autogestionades o bé fracassen per problemes econòmics?

Tenim un altre exemple ben recent d’aquesta relació estat-psiquiatria-capitalisme en la Llei d’Identitat de Gènere, segons la qual per a fer un tràmit administratiu per a canviar-se el nom al DNI una persona trans necessita presentar un diagnòstic de “disfòria de gènere” ja que, és clar, la transsexualitat està tipificada com a malaltia mental a la bíblia psiquiàtrica, altrament anomenada DSM-IV. Davant d’aquest fet ens preguntem si l’Estat legisla sobre la medicina o bé la medicina legisla sobre l’Estat.

A la Guerrilla Travolaka pensem que la psiquiatria institucional és el més refinat mètode de control social, de disuasió de pensaments crítics, de deshumanització de les diversitats i d’exclusió totalment interessada de determinats col·lectius. Denunciem les relacions de poder que amaga la psiquiatria i reclamem el dret de totes les persones a prendre les seves pròpies decisions. Denunciem els diagnòstics erronis per pura ignorància de la realitat, alhora que visibilitzem les vides alienades pel no-reconeixement de la ignorància científica. Qüestionem profundament la moralitat dictada pels catàlegs internacionals de malalties i exigim responsabilitats als estats pel fet de permetre que aquest dogma continuï estenent-se arreu. No creiem en els comportaments “correctes” o “incorrectes”, només en la interpretació tendenciosa que se’n fa per a treure’n profit polític.

Des de la Guerrilla Travolaka alcem les nostres veus contra la pressió i repressió psiquiàtrica. Contra el concepte de “malaltia mental”. Contra la moralitat feta ciència.

A favor de la llibertat de decisió, de pensament i d’acció, lluita antipsiquiàtrica

25 de febr. 2008

Febrer Llibertari

Dissabte 1 De Març
D
ebat-xerrada: Encara no coneixes la teoria queer?
lluita antipatriarcal des duna perspectiva llibertària

Xerrada a carrec del JAG a l'Espai Obert
Hora: 19:00

Febrer Llibertari:
L'Ateneu Llibertari de Sants, el col•lectiu Negres Tempestes i el Centre Social Okupat La Farga organitzen el "Febrer Llibertari - Jornades Culturals Llibertàries" que es desenvoluparà a diferents espais del barri de Sants durant el mes de febrer.

Amb aquestes jornades, les entitats convocants aproparan els valors llibertaris al veïnat amb la intenció de recuperar el veritable significat de paraules com Solidaritat, Responsabilitat, Justícia Social i Recolzament Mutu.
+Info:
http://febrerllibertari.sants.org

Manifestació 1 de març pel dret a l'habitatge

Manifestació
1 de març a les 17h
Pl. Catalunya


V de Vivienda llama a la movilización del próximo 1 de Marzo por el derecho a la vivienda en su primer encuentro estatal de asambleas.

Tras casi dos años de lucha por hacer efectivo el derecho a la vivienda constatamos que vivimos un cambio de etapa que realmente es un cambio de estafa: del engaño del nuncabajismo y de considerar la vivienda un bien de inversión eternamente rentable, pasamos al engaño electoralista perpetrado por los partidos políticos que, aludiendo ahora al derecho a la vivienda, no hacen más que ayudar con financiación pública a los beneficiarios del boom inmobiliario que han sido los responsables del problema.

Ejemplos de este engaño masivo son “medidas” como el llamar renta básica de emancipación a las ayudas de 210 euros, o como el denominar vivienda pública tanto a stocks sobrantes que no puede vender el sector privado como a promociones futuras que no se destinarán a alquiler social sino a engrosar el libre mercado.

Por ello volvemos a convocar a la ciudadanía el 1 de Marzo, justo en medio de la desvergonzada subasta de promesas electorales. Ese día sacaremos de nuevo a la calle nuestras reivindicaciones.

Cada una de las asambleas trabaja de forma autónoma en su propio entorno local. Además, en este primer encuentro estatal hemos comprobado que compartimos una serie de propuestas con las que combatir la especulación y el urbanismo salvaje:

1. Moratoria en la ejecución de planes urbanísticos mientras estos no sean guiados por el interés general, concretado este en una efectiva participación de la ciudadanía.

2. Transparencia en los datos relativos al derecho de acceso a la vivienda: censo de pisos vacíos, censo único de solicitantes de vivienda, censo de propietarios del suelo.

3. Inversión del proceso de depredación del espacio medioambiental y del tejido social de los espacios urbanos.

4. Creación de un amplio parque de vivienda pública en alquiler social capaz de responder a la demanda real de la población excluida por el mercado. Para ello, se dará prioridad al uso de los pisos vacíos sobre el de nueva construcción.

5. Despenalización de la reutilización de espacios en desuso.

6. Asunción por parte de las empresas financieras de su responsabilidad en el elevado e insostenible endeudamiento de las familias.

7. Medidas fiscales que penalicen efectivamente la especulación inmobiliaria.

El 1 de Marzo demostraremos que no nos dejamos engañar. Se ha terminado el tiempo de las estafas. Por una vivienda digna.

21 de febr. 2008

ESPAI QUEER-KAFETA ANTIPATRIARCAL




ESPAI QUEER-KAFETA
ANTIPATRIARCAL, ANTIHOMOFÒBICA I ANTITRANSFÒBICA-
DIVENDRES 22 FEBRER
DE 22H(PUNTUAL) A O2H
A CAN VIES
(C/Jocs Florals, 42 Sants BCN)
Amb projecció d'audiovisuals sobre la dissidència sexual,
música i begudes a preus populars.

Organitza: JAG

Properes Kafetes: 7 de març Guerrilla Travolaka
14 de març JAG

20 de febr. 2008

Festival XXYZ Toulouse

Del dia 18 al 23 de febrer té lloc a Toulouse el Festival Transpedegouine (transmarikabollo), on es projecten nombroses obres audiovisuals d'aquesta temàtica.

Aquest any, la Guerrilla Travolaka hi participarà amb dos curtmetratges:

- Diagnosticar disfòria de gènere és transfòbia! - Vídeo de les accions dutes a terme a Barcelona els dies 29 i 30 de juny de 2007.

- Octubre Trans: Paris-Madrid-Barcelona. Vídeo de les manifestacions simultànies de lluita per la despsiquiatrització trans. Aquest vídeo s'estrenarà a Toulouse, i ben aviat el penjarem al bloc!

Podeu fer una ullada al programa fent click AQUÍ

Concentració a la Plaça de Sants el dia 20 de febrer de 2008 a les 19:30 hores

Davant la imminent arribada i inauguració de l’AVE des de la Plataforma pel Soterrament de les Vies i contra el Pla de l’Estació de Sants entenem que això no comportarà la fi de les molèsties pel veïnat (sorolls, pols, carrers tancats, incomunicació, etc).

La construcció de l’AVE és el model de com no s’han de fer les coses que afecten a tota la ciutadania. La nostra ciutat està sotmesa a un reguitzell de projectes de transformació dissenyats i elaborats d’esquena a les necessitats i els interessos dels ciutadans.

Nosaltres estem convençuts de que la manera de fer les coses que ens afecten a tots s’han de fer d’una altra manera i us convidem a participar a una Concentració a la Plaça de Sants el dia 20 de febrer de 2008 a les 19:30 hores, vestits de dol i amb espelmes i xiulets.

19 de febr. 2008

QUINA COLLSEROLA VOLEM?


MANIFEST

El desenvolupament urbanístic ofega Collserola, cal protegir-la declarant-la Parc Natural i assegurar que no se n'urbanitzi ni un pam més!
Collserola és un espai natural excepcional que cal preservar. Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona i a d'altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i del Vallès, avui encara conserva un mosaic divers d’espais forestals, agrícoles i de rieres. Aquests ens permeten gaudir d’uns ambients representatius dels nostres paisatges mediterranis i d'una diversitat insospitada d’espècies animals i comunitats vegetals.
Però tot això s’acaba, davant la permissivitat urbanitzadora de les administracions.
Les agressions actuals són incompatibles amb la conservació de l’espai natural de Collserola:
L'abús urbanitzador: s'urbanitza en tots els municipis de l'entorn de Collserola en els espais qualificats com a reserves de sòl per a habitatges o equipaments, especialment en zones agrícoles.
L'aïllament: les conseqüències de la urbanització no es limiten a la pèrdua d’espai, sinó que aïllen definitivament Collserola dels espais naturals propers com el parc natural de Sant Llorenç del Munt, el massís del Garraf-Ordal o la serralada de Marina.
La fragmentació: el túnel de Vallvidrera, les carreteres d'Horta, la Rabassada, i de Molins, el vial de Cornisa, així com els nous túnels, el túnel d’Horta i el túnel central o de Sant Medir, amenacen de convertir l'espai natural de Collserola en unes taques forestals aïllades entre vials i urbanitzacions.
La contaminació i la degradació: les cimenteres de Sant Feliu i de Montcada i Reixac, les extraccions (la mina Berta del Papiol i Sant Cugat), la xarxa elèctrica desmesurada, i la contaminació de les rieres, són alguns dels exemples que pateix Collserola i que les administracions no solucionen.
És necessari un nou marc de protecció de la serra de Collserola
És inadmissible que per desídia dels governants, les lleis urbanístiques vigents - el Pla general metropolità (PGM) aprovat fa més de 30 anys! - tinguin prioritat sobre els plans de protecció, com l'inoperant i feble Pla especial de protecció de Collserola (PEPCO). Per això no s’atura la febre urbanitzadora i especuladora a Collserola!
El nou marc de protecció que venim reclamant ha de garantir que Collserola continuï sent un espai natural privilegiat.
L'anterior govern de la Generalitat, l’agost de 2005, tot i haver-se compromès públicament a declarar Collserola Parc natural no ho ha fet. Han enganyat la ciutadania. Però sí que han aprovat noves promocions immobiliàries i actuacions agressives per Collserola.
És urgent declarar Collserola Parc Natural
Si vols pressionar per assolir aquest Parc Natural realment protegit, adhereix-te al manifest.


23 de Febrer 18h Sempre més: transitant en la innovació sexo/afectiva

Hangar Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40 Can Ricart
Taula Rodona:Elena PostOp
Diana Junyet (pornoterrorismo)
Mistress
LaiaMusica:MiS·FiT

Dret a tenir drets!

Manifestació
Dissabte 23 de febrero, 17:30 h.
Plaça Universitat de Barcelona

La Guerrilla Travolaka s'adhereix a la campanya "pel dret a tenir drets: 12 mesures urgents per la dignitat de les persones migrants".

Aprofitem per a denunciar des d'aquí el tractament totalment mercantilista que es dóna a les diverses formes de migració, així com el caràcter potencialment racista i classista de l'actual legislació sobre estrangeria.

Denunciem també, i molt especialment, l'associació més que demagògica que es fa entre immigració i delinqüència per part -sobretot, però no únicament- de la dreta més recalcitrant, que aprofita l'avinentesa per a justificar l'aplicació de polítiques repressives a bona part de la societat i gaudir de total impunitat.

Volem expressar, també, el nostre rebuig al control i tancament progressiu i exagerat de les fronteres, així com la situació a què es veuen abocades les persones immigrants que arriben a aquest país i queden totalment sotmeses a la voluntat de l'Estat i desplaçades a un espai de pseudo-ciutadania que els "nostres" polítics no s'avergonyeixen d'anomenar "mà d'obra barata".

Podeu llegir el manifest i donar-hi suport fent click AQUÍ

18 de febr. 2008

Teràpia de grup

Article publicat a la revista InfoGai

El Cavallet de Mar no podia dormir. No deixava de donar voltes dins el seu llit d’algues. Ja havia intentat comptar ovelles, gavines i caragols, però no hi havia manera.


S’apropava la primavera i, com cada any, el Cavallet es trobava de nou amb el seu gran dilema. I és que no volia quedar-se embarassat! Per què ho havia de fer, si no li venia de gust? Quines normes socials més absurdes…


Tot el rotllo de la bossa ventral, del naixement dels petits - que havia sentit que feia molt de mal. S’hi negava rotundament!


Però, al dia següent tenia cita amb la Medusa, i ella li tornaria a dir tot allò de “És la teva biologia, no pots fer res per evitar-ho”. El Cavallet va tornar a recordar el darrer discurs de la Medusa sobre el tema, tot esquitxat amb paraules com “responsabilitat”, “obligació”, “lo normal”… Però és que ni tan sols li agradaven les noies Cavallets de Mar! Preferia els nois, sense cap dubte.


Finalment, mentre comptava els Cavallets de Mar més macos de l’oceà, es va adormir.


- ‘Bon dia a tots!’, va dir la Medusa, quan havíen arribat tots. ‘Com cada setmana, començarem explicant-nos què ens ha passat des de la passada reunió. Qui vol començar?’


La Caragol
alçà una antena amb timidesa. El Cavallet i el Peix Pallasso, amb cara d’avorriment, esbufegaren, sabent el que els esperava a continuació:


- ‘És que… encara no he trobat parella, i en necessito una ja, perquè clar… Si no, no em podré reproduir. Ja s’apropa l’època reproductiva dels caragols, i no tinc parella. I, a veure, jo sóc conscient de la meva malaltia. Puc entendre que vosaltres no ho compreneu, perquè clar... Un Cavallet de Mar, una Ostra i un Peix Pallasso, doncs…’

- ‘Jo t’entenc, Caragol, jo t’ajudaré. Però segueix, segueix…’, va intervenir la Dra. Medusa.

- ‘Sí, Medusa, ho sé, moltes gràcies. No sé què faria sense tu. Però, en fi… això, que no teniu la mateixa pressió que jo. Que jo no tinc cap problema amb la meva intersexualitat, ho accepto. El problema és que: com pot ser que no tingui parella, si tots els altres Caragols també són hermafrodites? Això no hauria de ser un problema per ells, no? Encara que ho entenc, perquè clar, tenir de parella a una Caragol hermafrodita incompleta, doncs és complicat I, a més, amb el meu petit problema… Tu ja el saps, Medusa...’


La Medusa va fer que sí amb el cap.


- ‘Però, que no et pots masturbar? Si et masturbes fent servir els dos tipus d’òrgans, et quedaràs embarassada, no?’ – intervingué l’Ostra, mentre es pintava els llavis davant d’un mirallet petitó que portava a la closca.


La Caragol es començava a posar nerviosa:


- ‘Us ho he explicat mil vegades ja! Que sóc una hermafrodita INCOMPLETA. In-com-ple-ta!’, remarcà. ‘Tinc òrgans sexuals masculins i femenins, però necessito ajuntar-me amb un altre Caragol per reproduir-me!!! Quantes vegades més t’ho hauré d’explicar, Ostra ?!? El problema és que el meu dard de l’amor, és a dir, el meu… bueno, ja sabeu, per fer la penetració… és molt petit, i els altres Caragols no volen fer res amb mi per això!’


- ‘Tranquila, Caragol, tranquila… T’arribarà el moment, no et preocupis, és qüestió de paciència. A veure, i vosaltres que rèieu tant, expliqueu la vostra setmana.’


Perquè el Cavallet i el Peix Pallasso havíen estat tota l’estona que parlava la Caragol, rient d’ella, com sempre.


- ‘Doncs jo...’
, va començar el Peix Pallasso, ‘jo aquesta setmana he anat a comprar piles.’ (El Cavallet plorava del riure.)


- ‘Piles, per què?’, demanà la Dra.


- ‘Ai, Medusa, què innocent que ets! Ja saps, per posar-li a allò…’. La Medusa posava cara de no entendre. ‘Sí, dona, pel consolador!’

La Caragol posà cara d’espantada. L’Ostra va parar un moment de maquillar-se per mirar-se els dos joves bé, va somriure fugaçment, i continuà amb lo seu. La Dra. va abaixar la vista, va fullejar el diagnòstic del Peix Pallasso, i va respondre, amb serietat:

- ‘No et cal, perquè quan finalment canviïs de sexe per reproduïr-te, ja tindràs als altres Peixos Pallasso que t’ho faràn passar bé, no?’


El Peix Pallasso i el Cavallet van canviar la cara de cop. Els dos es van posar molt seriosos. El Pallasso va començar a recordar quan va desaparèixer la Peix Pallassa de la seva colònia, i com això l’havia convertit a ell en el Peix Pallasso més gran del seu grup. Per tant, el que havia de canviar de sexe per poder seguir procreant l’espècie. Perquè així funcionen les colònies de Peixos Pallassos. ‘Perquè les coses són així, i punt’, li havia dit una vegada la Medusa.


A l’Ostra li passava el mateix. Les Ostres canvien de sexe unes quantes vegades durant la seva vida. Però ella no volia. Era UNA Ostra, i així es quedaria sempre. Li era igual si les altres canviaven de gènere amb els canvis de les temperatures marines. Li era totalment indiferent. I ella anava a la teràpia de grup cada setmana, però només perquè la Medusa la deixés en pau.


- ‘Veig que us heu calmat una mica…’, va dir la Medusa, dirigint-se al Cavallet i al Pallasso, mentre somreia, malèvola.


- ‘Ja és suficient!!’, cridà el Cavallet. ‘Ens fas venir aquí cada setmana per fer-nos creure que estem malalts, i només perquè no volem seguir les normes.’

El Cavallet de Mar no es considerava per res un malalt, però a vegades pensava que havia d’acceptar les coses tal com semblava que eren. Un dia sentia que havia de canviar ell; el dia següent, estava convençut de que era el món que havia de canviar.

Però tot, al seu voltant, semblava enfocat a que els Cavallets tinguessin fills. Ell no tenia cap problema amb ser pare, només que no volia donar a llum ell mateix. Moltes vegades, de fet, somiava que un dia s’enamoraria bojament d’un altre Cavallet i tendrien Cavallets petits. Simplement, ell no els volia dur a la seva bossa ventral.


La setmana següent, el Cavallet es dirigia cap a la teràpia de grup de la Dra. Medusa, disposat a dir-li que marxava. Que ja no necessitava teràpia; de fet, que no n’havia necessitat mai. I que ella, i tothom que pensés com ella, eren els que havien de canviar, no ell.


Hi havia tothom i, fins i tot, una nova incorporació: una altra Caragol!


- ‘Molt bé, nois i noies’ – introduí la Medusa. ‘Qui vol començar avui?’


Aquesta vegada la Caragol – la que ja coneixien de sempre – alçà l’antena, però gens tímidament!


Es va posar a parlar sense que, ni tan sols, la Medusa li indiqués.


- ‘Abans de res, presentar-vos a la meva nova companya: Caragolina. Us he de dir que estic molt contenta. La Caragolina i jo ens vam conèixer la setmana passada, però ens hem enamorat tan intensament que hem decidit reproduïr-nos ja. ¿Per què esperar a la pròxima primavera, si estem predestinades l’una per l’altra?


Bueno, us explico tot això perquè deixaré de venir a la teràpia. Ser mare és una gran responsabilitat, i ocupa molt de temps.’


En aquell moment va intervenir la Caragolina:


- ‘De totes formes, Dra. Medusa, hem pensat que potser li podríem dur els nostres fills, quan comencin a estar en edat reproductiva. O fins i tot abans, si cal. La Caragol m’ha parlat molt de vostè i de quant l’heu ajudat.’


La Medusa s’havia posat pàl·lida. Fins i tot, una mica transparent, de la sorpresa. I, en un intent d’amagar la seva gran decepció, digué:

- ‘Me n’alegro molt per vosaltres, noies. Però… bueno, és la vostra decisió, però clar, Caragol, jo és que… esperava que et trobessis una parella mascle.’

I afegí ràpidament:


- ‘En tot cas, no importa. Això sí, espero veure molt prest els vostres nens a la consulta! Apa, marxeu, marxeu’.


- ‘Un moment!’ – va exclamar, oportú, el Cavallet de Mar. ‘Jo vull dir una cosa abans de que marxin.’


Silenci. Tothom es queda mirant el Cavallet.


- ‘Només que jo també marxo. Estic fart de que se’m tracti com un malalt. No ho sóc, i no m’ho faràs creure, Medusa. Potser sóc una mica diferent, o simplement no vull les mateixes coses que la gran majoria, però òbviament no sóc l’únic: ni el Peix Pallasso ni la Ostra venen aquí perquè els hi vingui de gust, sinó obligats. Ells tampoc volen seguir les normes de tothom.’

I, de sobte, el Cavallet ho va entendre. Va veure que eren ells, els anomenats “pacients” els que li donaven bona part de poder a la Dra. Medusa. Sí, ella tenia tota una institució al darrera, totes unes normes socials, uns codis psiquiàtrics establerts, i un llarg etcètera.


Però si ells marxaven, tots, debilitarien el que ella representava: el control sobre les seves vides, les seves decisions, i els seus cossos. Podien deslegitimar la seva posició de poder, i demostrar que podien escollir.

16 de febr. 2008

Participació a la Manifestació NO VAT


El dia 9 de febrer va tenir lloc a Roma (per tercer any consecutiu) la Manifestació NO VAT, organitzada pels nostres companys i companyes de Facciamo Breccia per a denunciar la incidència del Vaticà en la nostra vida pública, política i privada.

Prop de 30000 persones vam sortir al carrer per a visbilitzar el nostre rebuig als intents d'opressió dels nostres cossos i les nostres sexualitats duts a terme contínuament per la jerarquia catòlica.

Denunciem també, i molt especialment, les subvencions públiques a aquesta institució, així com el control que aquesta exerceix sobre els mitjans de comunicació, l'economia i les legislacions de tants i tants territoris.



La Guerrilla Travolaka va participar al Bloc Trans organitzat pel Coordinamento Associazioni Trans Sylvia Rivera dins la mateixa manifestació.

El mateix cap de setmana va tenir lloc també a Roma una trobada de la Xarxa contra l'homo/lesbo/transfòbia, i ens hi vam reunir activistes de diversos països europeus per tal de compartir, coordinar, estructurar i unir les nostres lluites.

Volem fer arribar des d'aquí el nostre agraïment als i les activistes de Facciamo Breccia per la seva dedicació, el seu esforç i la seva impecable organització, i també a totes les persones que es van desplaçar fins a Roma per a fer-se sentir. Gràcies a tots/es per la vostra força!





15 de febr. 2008

Convcatoria de manifestación en apoyo a los compas del 4F Barcelona

¡CANCELADA!

Convocatoria de manifestación en apoyo a los compas del 4F Barcelona:

16 de febrero a las 16:00h en Arc de Triomf.

Macetada contra la represión.


RESUMEN DE LA SENTENCIA:

Rodrigo: Cuatro años y seis meses de prision, mas de un millón de euros de responsabilidad civil y la novena parte de las costas del juicio.Alex: Tres años y tres meses de prision, cuarenta dias de multa a seis euros de cuota diaria y la novena parte de las costas del juicio.Juan: Tres años y tres meses de prision, cuarenta dias de multa a seis euros de cuota diaria y la novena parte de las costas del juicio.A. C. P. M.: Tres años y tres meses de prision, cuarenta dias de multa a seis euros de cuota diaria y la novena parte de las costas del juicio.P. H. M. : Tres años de prision, cuarenta dias de multa a seis euros de cuota diaria y la novena parte de las costas del juicio.H.B. , J.M.G. , A.C. , S. R. O. : Un año de prision y la novena parte de las costas del juicio.Luego de la lectura de la sentencia, tuvo lugar la vista para prolongar la prision provisional de Rodrigo, quien finalmente salio en libertad el viernes 1 de febrero.Actualmente todxs lxs encausadxs se encuentran en libertad provisional mientras la sentencia es recurrida al Tribunal Supremo tanto por las acusaciones como por las defensas.POR TODO ESTO CONVOCAMOS:JORNADAS DE ACCIÓN INTERNACIONAL DESCENTRALIZADA LOS DÍAS 8 Y 9 DE FEBRERO.MANIFESTACIÓN EL DÍA 16 DE FEBRERO A LAS 16HS.EN ARC DE TRIOMF. MACETADA CONTRA LA REPRESION.ABSOLUCIÓN YA ENCAUSADXS 4F!!!

7 de febr. 2008

Mor Paco Vidarte



Una gran abraçada als amics i familiars del Paco Vidarte.


Aqui va aquesta nota que ens ha arribat per mail:


HOMENAJE A PACO VIDARTE Y PRESENTACIÓN DE SU LIBRO
"ÉTICA MARICA. PROCLAMAS LIBERTARIAS PARA UNA MILITANCIA LGTBQ"



CENTRO CÍVICO "LAS SIRENAS"
ALAMEDA DE HÉRCULES 30
SEVILLA
SÁBADO, 23 DE FEBRERO A LAS 12 HORAS

4 de febr. 2008

Kafeta INTERSEX 8 de febrer

CompanyEs,
la Guerrilla Travolaka us convida una vegada a més a la Kafeta del CSA Can Vies (C/ Jocs Florals, 40-42, Metro - Pl.Sants)


Divendres, 8 de febrer a les 21h
Debat sobre polítiques INTERSEX amb Mauro Cabral, activista intersex que ens visita des d'Argentina!



Us hi esperem a totEs!

Èxit de la campanya contra l'ofensiva ultra-catòlica

El passat diumenge 27 de gener va tenir a lloc a Barcelona una jornada contra l'acte ultracatòlic de la Plataforma 'Pacte per la vida i la dignitat'.
El Col·lectiu Gai de Barcelona, Guerrilla Travolaka, JAG, Maulets, CAJEI i Endavant érem els col·lectius que sota el lema 'La família nuclear és radioactiva! Aturem l'ofensiva ultracatòlica!' convocàvem a concentrar-se davant les portes del Palau de Congressos de Montjuïc on tenia lloc l'acte ultracatòlic.

Moments abans, però, diversos activistes de Maulets i el JAG van entrar a la Sala d'Actes on havia d'iniciar-se una missa i diverses conferències contra l'avortament i d'incitació a l'homofòbia i a la transfòbia per a dur-hi a terme una acció.
Just en el moment en què començava la missa, cinc joves van pujar a l’escenari i desplegaren una pancarta en què podia llegir-se: “Les vostres llibertats són les nostres cadenes” en referència al títol de l'acte ultracatòlic 'Per la Vida, la Família i les Llibertats'. També es van mostrar diverses banderoles amb lemes en referència al dret a l’avortament 'Dret al propi cos' i contra l’homofòbia i la transfòbia.

Ràpidament, diversos segurates i personal d'organització van estripar la pancarta i van expulsar els activistes.
Durant la sortida, els assistents a l’acte els van proferir insults com “assassins” o “maricons” mentre els empentaven i fins i tot els etzibaren algun cop.
Podeu veure el vídeo de l'acció fent click AQUÍ



Després de l'acció, un centenar de persones ens vam concentrar davant la porta del Palau de Congressos rere una pancarta amb el lema 'La família nuclear és radioactiva! Aturem l'ofensiva ultracatòlica! Destruïm l'heteropatrircat!'.
Durant la concentració es van cridar lemes pel dret a l'avortament, contra l'homofòbia i la transfòbia, contra la impunitat ultracatòlica i en pro d'una societat antipatriarcal.


Acabada la mobilització davant les portes del Palau de Congressos, els concentrats vam desplaçar-nos fins la plaça Universitat per tal de participar a la manifestació del Fòrum Social Català en forma de Bloc Rosa.















Can Vies és del barri

Pensem que establir xarxes entre els diferents moviments socials és essencial per a aconseguir la transformació de la societat i és per això que des de fa uns mesos ens trobem a Kan Vies i hi portem a terme kafetes, xerrades, passis de videos, entre d’altres…

Volem insistir en el fet que Kan Vies compleix una funció molt important al barri de Sants perquè vertebra diferents moviments socials de la ciutat. Sants és, a més, un barri de Barcelona que es troba en de-construcció, on l’especulació inmobiliària i els interessos privats s’interposen cada vegada més a les necessitats dels habitants del barri .

Creiem que és important que s’alliberin espais al marge del mercat, i sobretot per a col•lectius com els nostres on sentim que els espais d’oci mercantilitzats son doblement opressors. D’una banda perquè ens oprimeixen econòmicament, ens precaritzen, i de l’altra, perquè reforcen un sistema heteropatriarcal del qual ens sentim exclosos.

Volem afegir que no només ens sembla important que s’alliberin espais sinó que aquests espais se solidaritzin públicament amb la nostra lluita, la del moviment transgènere, transsexual, gai, lèsbic, bisexual… entre d’altres.

Per a nosaltres Kan Vies ha estat sempre un espai obert i accesible, un espai de trobada, ple de gent disposada a enriquir-se de nous moviments, de noves lluites. I no només és obert perquè ens deixin entrar sinó perquè fan un esforç per a apropar-se a nosaltres i és un fet que agraïm.

Tot i que sabem que per alguns aquestes anècdotes no justifiquen l’alliberament d’un espai, per a nosaltres és la forma més vàlida de defensar-lo, és explicar en quina mesura per a nosaltres Kan Vies és un espai de transformació, en quina mesura és revolucionari, i en certa manera únic.

Kan Vies és el primer centre social okupat on vam fer una Kafeta Trans, una kafeta on explícitament les persones que gestionaven l’activitat eren transsexuals o transgèneres. Això no passa a la majoria de cases i ens sembla molt rellevant que la gent de Kan Vies ens recolzi, ens ajudi i potenciï aquests espais.

Kan Vies és per a nosaltres un canal segur de visibilitat, un espai on fer política i on fer xarxa. Kan Vies és un espai gestionat per activistes valents i compromesos, activistes que admirem.



Ja ha sortit la sentència del judici del CSA Can Vies i és favorable al Centre Social.

Divendres 1 de febrer va sortir la sentència del judici que es va celebrar el passat dijous 24 de gener, on TMB demandava als "ignorats ocupants" del CSA Can Vies. La jutge dóna la raó als okupes contra TMB i no seran desnonats segons aquest procés. La jutgessa en la seva sentència considera que l'empresa municipal s'ha equivocat i havia d'haver demandat el sindicat CNT, entitat a la qual està cedit el local des de 1984, en lloc d'intentar expulsar els okupes que l'utilitzen des de 1997.

Des de Can Vies es celebra aquest resultat tot i saber que encara queda molt per a fer per a que es reconegui que aquest centre social no ha de desaparèixer doncs és necessari per als moviments socials del barri.



Des de la Guerrilla Travolaka volem felicitar els nostres companys i companyes de Can Vies per aquesta fantàstica notícia!