23 d’oct. 2008

Primeres imatges de la manifestació trans


Fotos per Núria Lecha i Diego Ibarra


14 d’oct. 2008

Xerrada a Les Corts





Els companys i companyes de Les Corts ens conviden a fer una xerrada el proper diumenge, 19 d'octubre, a les 19h al Casal Popular del barri: C/ Entença, 237

Us hi esperem!

21 de set. 2008

Mani Trans 2008

Manifestació per la lluita transgènere, transsexual i intersex 2008.
París, Brussel·les, Lisboa, Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbo, Donosti, Gastéiz, A Corunha


Ni homes, ni dones, el binarisme ens emmalalteix!

Per la desclassificació del "trastorn d'identitat de gènere" dels manuals de diagnòstic psiquiàtric i la fi de la patologització de les identitats de gènere no-normatives.

Trobareu el manifest i més informació a:


www.manitransbcn.blogspot.com




Canvi de dia de la FESTA Trans:
Divendres, 10 d'octubre a Can Vies (C/Jocs Florals, 42)

7 de set. 2008

Kafeta Travolaka!


Tornem de l'estiu amb la primera kafeta del curs:

Divendres, 19 de setembre a partir de les 21h a Can Vies
Kafeta porno post-missioner:

- curts transmaribolloetc
- Exposicions fotogràfiques (SexoPlástica de La Quimera Rosa i Pirate by Post-Op)
- Performances de PornoTerrorismo i La Quimera Rosa

... i tot això amenitzat amb un sopador vegà.

Us hi esperem!

1 de set. 2008

Guerrillers al congrés internacional de sociologia (ISA Forum 2008) de Barcelona

El proper dissabte 6 de septembre dos activistes de la Guerrilla Travolaka presentaran una ponència en el marc del ISA Forum 2008 a Barcelona, el primer congrés de la Internacional Sociology Association. En Miquel Missé i la Marina Banús presentaran el seu text "Movimientos de resistencia a la psiquiatrización de l@s personas trans" (redactat en col.laboració amb l'E/J Gonzalez des de Londres) a les 15h30 del dissabte en la Taula Rodona anomenada "Transsexual and transgender bodies: Technological and socio-cultural distinctions between transgender and transsexual experience and meaning making" a l'aula 3 de la Facultat de Filologia de la UB (Pl.Universitat)

Per més informació sobre el Congrés ISA Forum 2008:
http://www.isa-sociology.org/barcelona_2008/es/

Detalls de la taula rodona:
http://isa2008.aimit.se/ViewPaper.aspx?pID=WG03_08

23 de jul. 2008

Concentración por la muerte de Rosa Pazos

CONCENTRACIÓ
Dilluns 28 de juliol, a les 18h
Davant la Delegació del Govern (Av. Marquès d'Argentera, 2 - Pla de Palau)


BARCELONA .18 horas- Frente a la sede de Delegación de Gobierno
BILBO - 19,30 horas- Plaza Circular Abando
DONOSTI- 19,30 horas - Frente al Boulevar
GASTÉIZ- 19,30 horas - Plaza de la Virgen Blanca
MADRID - 18 horas- Frente a la sede de la Fiscalía General del Estado (c/ Fortuny, nº4, Colón)
SANTIAGO DE COMPOSTELA- 20 horas
CORUNHA - 21horas - en el Obelisco

ZARAGOZA - 19:30 horas - Plaza de España
SEVILLA -
20h - Plaza Barzola


Comunicado por la muerte de Rosa Pazos, activista transexual hallada muerta en Sevilla

Concentraciones el lunes 28 de Julio a las 18 horas en diversas ciudades del Estado


El pasado viernes 11 de julio, Rosa Pazos, activista transexual de 47 años, fue hallada muerta en su domicilio de Sevilla. Tras someter su cuerpo a la correspondiente autopsia, el Instituto Anatómico Forense emitió un informe en cual se expresaba que Rosa había sido objeto de apuñalamiento.

Los grupos y colectivos firmantes de este manifiesto exigimos con carácter de urgencia:

1- El esclarecimiento de los hechos que rodearon la muerte de Rosa Pazos y ello a la mayor brevedad con el fin de evitar difamaciones sobre las causas asociadas a su muerte así como incrementar el dolor que ya de por sí supone para familiares, amigas/os y compañeras/os de Rosa.

2- La implicación en el caso del Fiscal General del Estado, Sr. Cándido Conde Pumpido con el fin de exigir y agilizar el esclarecimiento de los citados hechos.

3- El tratamiento del proceso bajo las condiciones de máximo respeto a la dignidad de la fallecida y de quiénes le rodean, tanto por parte de las instancias policiales y judiciales involucradas en el proceso como por parte de los medios de comunicación, cuya labor informativa sobre el caso de Rosa hasta el momento ha resultado extremadamente ofensiva y transfóbica tal y como se viene denunciando desde el conocimiento de la noticia. El respeto a la identidad de Rosa y a la intimidad de su persona descarta el sensacionalismo de los medios y el talante discriminatorio con el que hasta la fecha se ha abordado la noticia.

Al mismo tiempo, denunciamos la enorme transfobia que rodeó la vida cotidiana de Rosa, así como el hecho de que se le negara su derecho al cambio de documentación y acceso a la cirugía debido a que nuestro sistema de salud entiende que una persona con un diagnóstico de esquizofrenia o cualquier otra ”enfermedad mental” no puede decidir sobre su cuerpo o su identidad de género. Esa era la denuncia de Rosa y sin duda también la nuestra.

Las transfobias cotidianas que se encuentran en las calles, en las leyes, en los medios de comunicación, etc, son las que impiden a muchas personas acceder a derechos básicos como el acceso al mundo laboral, el respeto a la propia identidad y el derecho a la autodeterminación del propio cuerpo lejos de la tutela psiquiátrica.

Exigimos que la Administración Pública asuma su responsabilidad y trabaje para la integración laboral y social de las personas trans. Exigimos un trabajo serio, a la altura de la gravedad y la importancia de la situación: no queremos más parches, creemos firmemente que la manera de evitar este tipo de situaciones es trabajar directamente desde la raíz del problema y hacerlo sin excusas. No es una propuesta seria ni consecuente aquella que aprueba una “ley de identidad de género” para evitar la discriminación y al mismo tiempo trata de enfermas a quienes manifiestan una identidad de género diferente a la mayoritaria. Diferente, no por ello patológica. Reivindicamos que se trabaje para deconstruir los estereotipos que asocian la identidad trans con lo extraño, lo monstruoso y lo perverso, por destruir todos esos mensajes que generan odio y nos convierten en marginados y marginadas sociales.

Denunciamos una vez más la extrema vulnerabilidad de nuestro colectivo y la más que alarmante frecuencia con la que nos encontramos casos de personas trans muertas en extrañas circunstancias.

Reivindicamos nuevamente que la lucha contra la transfobia es una lucha de todos y de todas, es un compromiso de quienes queremos construir una sociedad distinta. Que la única forma de acabar con estas discriminaciones y violencias que se visibilizan en las calles de nuestras ciudades, en los despidos, en la exclusión, en las agresiones verbales y físicas es identificarlas en nuestro entorno más cercano y denunciarlas en todo momento. Porque aunque desde los movimientos sociales luchemos para acabar con la transfobia, la verdadera lucha está en nuestras calles, nuestros barrios, nuestras escaleras, donde cada día se vive la violencia.

Por todo ello, los grupos abajo firmantes convocamos a todas las personas el próximo lunes 28 de Julio a las 18 horaspara acudir a las concentraciones que tendrán lugar en las diversas ciudades en aras de exigir una investigación transparente de rigor y el cese de la transfobia que ha venido acompañando al tratamiento del caso de la muerte de Rosa Pazos.

Recordamos que los grupos de Barcelona, Bilbao, Donosti, Gastéiz, Galicia, Madrid y Zaragoza aquí firmantes realizamos ya una labor de observación sobre la evolución judicial y mediática del caso con objeto de denunciar cualquier tipo de injerencia o de vulneración que por acción u omisión pueda tener lugar durante el proceso. Así mismo, denunciaremos por los cauces formales pertinentes cualquier tipo de acto que atente contra la dignidad de la fallecida y en particular aquellos de naturaleza discriminatoria que se dirijan contra el respeto a la identidad de género.


Aragón - Barcelona - Bilbao - Donosti - Coruña -Gastéiz- Madrid,

lunes 21 de Julio de 2008

Firman este manifiesto:


Acera del Frente, Madrid

Guerrilla Travolaka, Barcelona

MariBolheras Precárias, Corunha

Stonewall, Aragón

Medeak, Donosti

Mass Medeak, Bilbo

Ehgam, Euskal Herria

ATA (Asociación de Transexuales de Andalucía)

7menos20, Gastéiz

Amasol, Aragón

Asoc. madres y padres de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales de Aragón

ATURUXO (Federaçom de Associaçons LGBT da Galiza)

Col·lectiu Gai de Barcelona

Emaize, asesoría sexológica del ayuntamiento de Gasteiz

Énfasis, Gasteiz

Errespetuz-Asociación Vasca de Transexuales (Euskadi)

Front d’Alliberament Gai de Catalunya

Gaytasuna, Gastéiz

Gaztehgam, Euskal Herria

Grupo de Respuesta Antipatriarcal, Madrid

Liberacción, Madrid

Panteras Rosas Galiza

Nomepisesofreghao (feministas desgeneradas), Galiza

Centro Social Atreu, Galiza

Panteras Rosas, Sevilla

Queer Ekintza, Bilbo

RQTR, Madrid

Towanda, Aragón
Panteras Rosa, Portugal


Comunicado (2ª parte) por los casos de Aitor G.R. y Nova, y por la agresión homófoba ocurrida en San Sebastián

Concentraciones el lunes 28 de Julio a las 18 horas en diversas ciudades del Estado

Así mismo, queremos hacernos eco de otros recientes casos de transfobia:

-Por un lado, del caso de Aitor G. R, hombre transexual del 28 años, al que se ha excluido de las fuerzas armadas por su condición de transexual.

Los colectivos firmantes estamos en contra de las armas, de la militarización de los estados y en contra de cualquier ejército, ya que creemos que estos ejércitos son uno de los pilares que mantiene, reproduce y perpetúa el sistema heteropatriarcal y tránsfobo.

Sin embargo, no vamos a dejar de denunciar una clara discriminación de acceso y de oportunidades de una persona por ser transexual. Esta discriminación se deriva de una de los requisitos médicos que exigen en el ejército.

Ser hombre o ser mujer, se hace, se construye y no depende de unos genitales. Por ello, observamos este suceso como una clara discriminación que refleja lo heteropatriarcal y tránsfoba que es la sociedad y en este caso el ejército.

Por ello, le exijimos a dicha institución que elimine de su regulación este requisito intolerable, sin olvidar que por estas y otras muchas razones creemos que la institución del ejército debe desaparecer, y que lucharemos para que así sea.

-Por otro lado, no nos olvidamos de la agresión tránsfoba sufrida por Nova en Madrid, y por el cual tuvo que ser hospitalizada. Un ejemplo más de los valores tránsfobos y heterosexistas que se fomentan en nuestra sociedad, y que en ningún caso podemos dejar pasar por alto.

2 de jul. 2008

Actos contra el Encuentro GayLesPol Barcelona!


No porque son Maricas y Bolleras, es porque son represores, torturadores y racistas
.

*La Red TransMariBollo "No Hay Orgullo en la Policía" os invita a la
charla y el debate el 4 de Julio a las 17 hr. En Euskal Etxea en una
respuesta **al V encuentro europeo de Policías gays y lesbianas que se
celebra este año en Barcelona.*


*La mesa presenta:*

*Jusiticia i Pau – F.A.G.C. - Associació Memòria Contra la Tortura


La Fiesta anti-represiva se anunciara más tarde.


Evento sin productos animales, policia y machismo! Dejad las armas y los
huevos en casa!
*Euskal Etxea **– Placeta Montcada 1- 3 / Jaume I*


En Solidaridad!

24 de juny 2008

BLOQUE TRANS: Trapecistas del género

Manifestació per l'alliberament Gai-Les-Bi-Trans

dissabte 28 de juny
18:30h
Plaça Universitat (BCN)



...Y esta vez sí: BLOQUE TRANS en la manifestación del 28-J!


El bloque, llamado "Trapecistas del género" , retoma el mundo circo para visibilizar nuestras identidades y cuestionar la patologización de las identidades trans, de nuestros cuerpos, nuestras vidas...

La Guerrilla Travolaka y much@s otr@s amig@s os esperamos para que vengáis con nosotr@s a la mani,
y nos ayudéis a construir este circo !

Si queréis participar con vuestros malabares, monociclos, diábolos, nassos de pallasso, etc ,etc...
Quedamos todos a las 17h30 en el ascensor de pl.universidad!



18 de juny 2008

Zaragoza, Donosti, Bilbo... Gracias!

Los días 8, 9 y 10 de junio algunos activistas de la Guerrilla Travolaka estuvimos en Zaragoza, Donosti y Bilbao participando en charlas y, sobretodo, hablando con vosotrxs, intercambiando opiniones, estrategias de lucha, creando nuevos espacios comunes e ilusiones.

Desde aquí queremos dar nuestras más calurosas gracias a todas las personas que os acercásteis para conocernos y que pudiéramos conoceros (unas 30 personas en Zaragoza, 50 en Donosti y otras 30 en Bilbo).

Queremos agradecer muy especialmente a Stonewall Aragón y a EHGAM (Donosti y Bilbo) su invitación, su esfuerzo y su dedicación. Para nosotrxs fueron tres días intensísimos. Sabemos que para vosotrxs fueron muchísimos más de preparación y difusión, de asegurarse que todo saldría más que bien.

Además, tuvimos la oportunidad de contestar un par de entrevistas para los periódicos BERRIA (artículo en euskera) y GARA (artículo en castellano).

Aquí tenéis fotos de Donosti que nos han enviado nuestrxs compañerxs de EHGAM y Medeak.

Seguimos conectados...!





31 de maig 2008

Èxit de la Jornada per a la Reconstrucció de les Polítiques Trans

El passat 17 de maig es va celebrar al CCCB la Jornada de Debat per a una Reconstrucció de les Polítiques Trans amb un gran èxit d'assistència (al voltant d'un centenar de persones entre les sessions de matí i tarda), i on hi va haver espai per a interessantíssimes aportacions per part tant dels ponents com de les persones assistents.

Des d'aquí volem agraïr-vos a totxs el vostre esforç i dedicació, i encara més especialment a aquelles persones que es van desplaçar des de ben lluny (Madrid, Londres, Brussel·les...) per a poder participar a la jornada.

Aquellxs de vosaltres que vulgueu obtenir el dossier de resums de les ponències, podeu fer-ho enviant un mail a jornadatrans@gmail.com.

Continuem treballant junts/es per deslegitimar el "trastorn d'identitat sexual".







2 de maig 2008

Desligitimando el trastorno de identidad sexual: Jornada de debate para una reconstrucción de las políticas trans


Sábado 17 de mayo de 2008 de 10h a 18h30

Lugar: Aula 3 del Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona (CCCB) C/Montealegre,num.5 Metro Universitat y Catalunya

Más información en jornadatrans@gmail.com

El próximo sábado 17 de mayo la Guerrilla Travolaka con la ayuda del GTMB (Grup de Transsexuals Masculins de Barcelona) organiza en Barcelona una jornada de reflexión y debate críticos en torno al “trastorno de identidad sexual” , nombre con el que se clasifican las identidades trans (transgénero y transexuales) en los manuales internacionales de enfermedades.

El 17 de mayo de 1990 la Asamblea General de la Organización Mundial de la Salud retira la homosexualidad de su lista de enfermedades mentales. Desde entonces se ha celebrado cada 17 de mayo el día contra la homofobia y la transfobia. La intención de este encuentro es el de re-politizar este dia, recordando que el día en que salió la homosexualidad de la lista de enfermedades mentales entró la transexualidad. Por lo tanto, el 17 de mayo debe ser más que nunca un día de lucha contra la institución psiquiátrica y las listas de enfermedades mentales internacionales (tanto el DSM-IV como el CIE-10).

Desde la Guerrilla Travolaka hemos querido utilizar esta fecha para reivindicar una vez más nuestro desacuerdo con la patologización de las identidades trans y construir espacios y políticas alternativas a esta forma de entender la vivencia trans.


PROGRAMA

10h- Presentación

10h30-12h Un análisis crítico del trastorno de identidad sexual desde la salud mental

Ponentes:

Gerard Coll-Planas: Sociólogo. Actualmente está realizando su doctorado en la UAB, dedica su tesis a las sexualidades e identidades de género no-normativas. También ha trabajado sobre violencia de género y movimientos sociales. Es miembro del Col.lectiu Gai de Barcelona.

Manel Baldiz : psicoanalista y psiquiatra. Ha participado durante años en el movimiento antipsiquiátrico de Cataluña y del Estado español. Fue uno de los 24 psiquiatras que firmaron el manifiesto por la desclasificación de la homosexualidad en 1976.

Antar Martinez: psicólogo social. Actualmente realiza estudios sobre el trastorno de identidad sexual y la exploración de conocimientos alternativos en la Universidad Autónoma de Barcelona.


12h30-14h Politicas trans más allá de la nomenclatura psiquiátrica

Ponentes:

Olalla Cruz: Expresidenta y exsecretaria del ctc (Col.lectiu de Transsexuals de Catalunya), también ha sido miembro fundador de la FIG ( Fundación por la Identidad de Género). Actualmente es una activista trans independiente que trabaja por la defensa de los derechos derivados de la identidad del género.

Xavier Verdaguer. Responsable del Programa para el colectivo gay, lésbico y transexual de la Generalitat de Cataluña

Marcela Aedo. Licenciada en Ciencias Jurídicas (Universidad de Valparaíso, Chile).Máster en criminología (UB) y en género (UAB).Doctoranda en Derecho. Fue una de las organizadoras de la primera manifestación de lucha trans de Barcelona, en el 2007.

Sandra Fernández. Activista de la lucha trans y militante del grupo madrileño La Acera del Frente.

14h-15h30h- Comida

15h30-17h00 La lucha internacional contra el trastorno desde el movimiento trans

Ponentes:

Ali Aguado. Activista trans, ha sido miembro del grupo Résistrans de Paris, colectivo organizador de la manifestación trans de Paris del 2007.Es autor del folleto Sexualidades Trans.

Juana Ramos, Activista trans de Madrid. Ha militado en distintos colectivos trans siendo en el pasado presidenta de la asociación Transexualia de Madrid, actualmente es miembro de La Acera del Frente.

E.J. González. Activista trans y antropólogo, es miembro de la Guerrilla Travolaka aunque actualmente reside en Londres.

17h30-18h00 Conclusiones


8 d’abr. 2008

Propera Trobada Trans a Barcelona

Primera trobada de l'Espai Obert Trans-Intersex de Barcelona.
Serà aquest proper divendres 11 d'abril a les 19h30 ens trobem al Bar del Casal Lambda. (C/Verdaguer i Callís, num.10)
Qualsevol dubte....només cal que ens envieu un mail a espaitransintersex@gmail.com o que consulteu el seu Blog: www.espaitransintersex.blogspot.com

2 d’abr. 2008

kafeta travolaka 11 de Abril





Ei!
Próxima kafeta travolaka 11 de Abril
A las 21 h cena Vegana y después performace de Corpus deleitcti Porno fly, actuación de Exoticopop y la drag Martina Dry.
Os esperamos a todxs!!
Muxuak!

1 d’abr. 2008

Xerrada a Girona


La Guerrilla es desplaça el proper dissabte a Girona, convidada pels nostres companys militants d'Endavant:

Xerrada-Debat sobre lluites antipatriarcals amb activistes d'Endavant, el JAG i la Guerrilla Travolaka
Dissabte, 5 d'abril de 2008
20h
Casal Independentista El Forn
(Carrer del Carme, 207, Girona)

Entrevista a Mauro Cabral

Article publicat a la revista InfoGai


Mauro Cabral, va ser el convidat de la Guerrilla Travolaka a la Kafeta del passat dia 8 de febrer al CSA Can Vies, per parlar de polítiques intersex.
L’activista argentí va explicar la seva visió sobre el moviment intersex, les relacions d’aliança i de poder amb altres moviments (o fins i tot, el nostre propi!), el desig cap a cossos no-normatius, entre altres moltes coses. A continuació presentem una petita entrevista amb les preguntes que hem considerat més interessants i claus del seu discurs.

1. Què és, per tu, un cos intersex? Creus que els construeix la medicina?

Un cos intersex és un cos que, sense que existeixin intervencions biotecnològiques realitzades per qui l'encarna, varia respecte dels cossos masculins o femenins promedis. Això significa que varia als seus cromosomes (XXY, XO) o varia a les seves gònades (ovotestes, coexistència de testicles i ovaris) o varia en la configuració dels seus genitals (clítoris més grans que la mitja, penis més petits, absència de vagina, final de la uretra en el tronc del penis, etc.).
No, no crec que els construeixi la medicina; crec que hi ha una materialitat específica de la carn i que la medicina, entre altres disciplines (com el dret i la bioètica) la codifica com a anòmala, i procedeix en conseqüència. Perquè aquests procediments puguin tenir lloc és precís, a més, que aquesta anomalia sigui conjugada com a indesitjable, marca d'inferioritat, estigma -una cosa que aquestes disciplines no fan soles, sinó amb la complicitat general de la cultura.

2. Quina és la situació actual del moviment intersex?


El moviment intersex es debat en l'actualitat entre tres posicions: una posició que està d’acord en que l'expressió "trastorns de la diferenciació sexual" reemplaci a "intersexualitat" com a concepte central -desplaçant l'atenció política cap al "tractament" d'aquests "transtorns"; una posició que reivindica la intersexualitat com el terme que orienta la lluita política, però que li dóna a aquesta lluita un tint decididament victimista; i una tercera posició, que si bé es reconeix també en les retòriques de la intersexualitat, combina la lluita contra la mutilació genital i la supervivència de qui la van sofrir amb la celebració explícita, eròtica, pornogràfica, dels cossos intersex.

3. Quin(s) objectiu(s) polític(s) té la lluita intersex?

Bàsicament, la lluita intersex es proposa desmantellar el sistema mèdic, jurídic i bioètic que autoritza, legitima i practica intervencions biotecnològiques destinades a "normalitzar" aquells cossos que des del moment de néixer varien respecte de la mitjana masculina o femenina. Aquesta lluita necessita complementar-se amb una altra de més àmplia, destinada a expandir tant la imaginació desitjant de la cultura com la definició normativa del que és humà.

4. Quins creus que són els dilemes que plantegen les intervencions mèdiques sobre cossos intersex en el món dins el qual vivim avui ?

Des del meu punt de vista aquestes intervencions plantegen dos dilemes principals: com evitar-les i com aconseguir que el món on aquestes intervencions tenen lloc deixi de justificar-les. És a dir, que no es tracta només d'aconseguir que metges, psiquiatres, advocats i bioeticistes respectin al peu de la lletra l'autonomia decisional i la integritat corporal de nens i nenes, sinó que a més el cos d'aquests nens i nenes no sigui valorat culturalment com un cos que mereix ser "normalitzat", que ho mereix a fi d'evitar, per exemple, el sofriment que implica aquest cos. I crec, sincerament, que el primer és molt més senzill d'aconseguir que el segon.

5. Consideres que hi ha una relació de tracte igualitari entre el moviment queer (visibilitzat per l’home homosexual blanc) i els moviments trans i intersex, que s’engloben dins del moviment queer?

Tracte què? Igualitari? Ni de broma. Al moviment queer li encanta la intersexualitat; li serveix de metàfora per a gairebé tot, i és un estendard formidable; a més hi ha poques persones intersex políticament actives, la qual cosa ens torna a més fàcilment "colectivizables" sense que algú repari en la contínua colonització de l'experiència que suposen aquestes pràctiques. Com al conte de l'home al qual li agradaven els dracs, i que va sortir fugint la primera vegada que va veure un, al moviment queer no li agrada la intersexualitat, sol les coses que tenen forma d'intersex; o, podria dir-se, li agrada la intersexualitat, però les persones intersex no tant. Si la "inclusió" queer de la intersexualitat -si més no com a retòrica, o com a agenda- no produeix algun tipus de qüestionament respecte dels privilegis corporals de què gaudeixen aquells homes o dones que van créixer sense que els seus genitals fossin destrossats només per ser homes o dones, llavors aquesta incorporació és una pèrdua de temps perversa, que torna més "sofisticat" el camp queer i més invisible la multiplicitat d'experiències intersex del cos.

6. Amb quins col•lectius o moviments polítics creus que és important establir aliances polítiques, des del moviment intersex?

Crec que és necessari ampliar les nostres aliances amb els feminismes no fundamentalistes, i amb tots aquells moviments que posen en dubte les definicions hegemòniques de l'humà -el moviment radical de discapacitats, el moviment animalista, el moviment de pobles originaris.

7. Quin poder de qüestionament consideres que tenen les identitats i els cossos trans i intersex? Per què?

Crec que els nostres cossos i identitats produeixen un curtcircuit cognitiu en la gent, produeixen una sensació dolorosa, i moltes vegades agradable, de fissura; el que es fissura és el sentit de la realitat, de la diferència sexual com LA realitat; produeixen quequeig a la llengua sexuada, balboteig... també passió.

Imatges Concentració Luna

Aquí teniu algunes imatges de la concentració del dissabte passat sota el lema "La transfòbia mata! prou impunitat!".

Podeu veure el vídeo de la lectura del manifest fent click AQUÍ

Gràcies a totes i tots els i les que hi vau participar i assistir... Tant a Barcelona com a Madrid, Galícia, Portugal, França...

Continuem resistint... Trans en lluita!




25 de març 2008

La transfòbia mata! CONCENTRACIÓ 29 de març

La transfòbia mata. Prou impunitat!
Concentració dissabte 29 de març a les 17h
davant el Consulat de Portugal a Barcelona (Ronda Sant Pere, 7)


A principis de març Luna va ser assassinada a Lisboa (Portugal) per ser transsexual. El seu assassinat és una clara mostra de la transfòbia que, des de fa uns anys, se succeeix d'una manera explícita i visible a Portugal. Encara tenim molt present l’ assassinat de la Gisberta a mans de 16 adolescents a Porto al 2006. La transfòbia verbal i física és un fet que forma part de la quotidianitat de la vida de les persones trans.

La pregunta que ens fem és: Perquè tenim més risc de rebre violència les persones trans que les que no són trans?

Vivim en una societat que té la transfòbia molt arrelada i normalitzada.
Aquesta fòbia a les persones trans es veu alimentada per diversos agents socials com els mitjans de comunicació, l'Església, les forces policials, l'Estat i les administracions públiques. Cadascun d'aquests agents, amb els seus propis mecanismes, castiga a qui s'escapa i es rebel•la en contra del seu ordre de gèneres.

Els mitjans de comunicació mostren una imatge distorsionada de les persones trans, ja sigui d'una forma sensacionalista o presentant-nos com subjectes de burla. Creen i silencien violència trànsfoba sota màscares de tòpics i enganys.
L'Església crea un ordre moral que penalitza no només a trans, sinó a mariques, bolleres, treballadors/es sexuals, butchs, femmes, i també a moviments abortistes, feministes i, en definitiva, a qualsevol que no segueix la seva estricta concepció del gènere.
El sistema judicial i penitenciari nega a moltxs presxs trans estar en centres que es corresponguin amb la seva identitat de gènere. A més, els agents de les forces policials són, moltes vegades, els que exerceixen violència sobre els i les trans.

Enfront de tot això, no només l'Estat i les administracions públiques no porten a terme polítiques en contra de la transfòbia, sinó que potencien la discriminació d'aquest col•lectiu. (Per exemple, les normes que regulen el registre de gènere i l'ús de l'espai públic tenen molt poc en compte les realitats trans). A més, en casos com els de la Luna i la Gisberta, i amb altres persones trans immigrants, l’Estat permet que aquestes persones sofreixin un doble risc: per una banda, per ser trans; i per l’altra, per ser d’un altre país i, per tant, per no tenir el mateix valor humà per a l’Estat.

Totes aquestes institucions, ens agradi o no, construeixen societat i, per tant, tenen una responsabilitat envers aquesta societat que no estan assumint ni de lluny pel que fa al col•lectiu trans.

Davant aquesta situació, exigim un marc legal que asseguri el lliure accés al propi gènere i al propi cos. Que asseguri la plena integració de les persones trans a tots els nivells: laboral i social, entre d’altres. Que lluiti de forma activa en contra de la transfòbia i del masclisme, que es troba a la base de no només la transfòbia, sinó també de l’homofòbia, la misogínia i la violència de gènere; i que consideri explícitament com agreujant la discriminació, l’assetjament i la violència als i a les trans.

I no només en aquesta concentració a Barcelona, sinó també des de Lisboa, París i Madrid exigim un compromís seriós i ferm per a acabar amb casos com els de Luna, Gisberta, Sònia, Cristina, Maro i moltes altres víctimes de la transfòbia.

La transfòbia mata. Prou impunitat!


Col•lectiu Gai de Barcelona - Guerrilla Travolaka – Infogai – Ecogais – Front d'Alliberament Gai de Catalunya - Activistes independents

8 de març 2008

kAFETA TRAVOLAKA 14 DE MARÇ


Ei!!
Próxima Kafeta Travolaka 14 de marzo
A las 21h La asamblea de psiquiatrizadxs en lucha Nos hablara del papel represivo que la psiquiatrización masiva juega en nuestra sociedad y la violencia de sus métodos, disfrazados de cuidado y ciencia, y partiendo de la convicción de que la libertad y la lucha contra lo que nos oprime son de por sí terapéuticas, nos proponemos transformar los sufrimientos íntimos en colectivos e inventar estrategias con las que disminuir el dolor a través de la escucha y el apoyo mutuo.
Algo que puede parecer utópico, pero que quien lleve años psiquiatrizado sabe que es el único camino, la única estrategia posible para robarles, de una vez por todas, nuestras vidas.

Después tapeo vegano y +...

Os esperamos!!

6 de març 2008

Convocatòria 8 de març

Manifestació dia 8 de març
Pl. Universitat
18h



PROU INGERÈNCIA DE L’ESTAT SOBRE ELS NOSTRES COSSOS!
TRANS EN LLUITA!

La Guerrilla Travolaka ens manifestem el dia 8 de Març perquè ens sentim fortament lligats al moviment feminista, tant per motius històrics de resistències comunes com per una qüestió d’aliança política en la lluita contra l’heteropatriarcat i les pressions de gènere.

Aquest any la nostra vinculació a la lluita és especialment intensa perquè el control sobre les sexualitats i sobre els cossos ens toca molt de prop:

-Recentment ha ressorgit el discurs antiavortista en molts dels espais d’opressió: mitjans de comunicació de masses, discursos religiosos, institucions vàries – incloent-hi el poder judicial de l’Estat -, etc.

-Al 2007, el Congrés (que forma part del poder legislatiu de l’ Estat) va aprovar la llei d’identitat de gènere, que obliga a les persones que vulguin canviar el seu nom i la seva menció de sexe als documents oficials a presentar un certificat de Disfòria de gènere i a seguir un tractament hormonal durant un mínim de dos anys. A la pràctica això implica que qui vol accedir a aquest canvi de nom i sexe ha de passar obligatòriament per un psiquiatra, ha de modificar el seu cos i es veu forçat a l’esterilització química (l’endocrinologia preveu que després de dos anys de prendre hormones la fertilitat no és possible).

D’aquestes maneres, l’Estat no només dona el vist i plau al control del sistema sobre les identitats i sobre els cossos, sinó que legitima i reforça aquest control reivindicant-se com un dels més forts guardians de l’ordre de gèneres; i utilitza a la medicina com a mecanisme de control i eina per regular les dissidències de l’ heteropatriarcat.

El control dels cossos per part del sistema, capitalista i heteropatriarcal, és un mecanisme d’opressió que ens afecta a totEs: trans, intersex, dones, lesbianes, mariques, etc.

Davant d’això, exigim:

- l’accés a la gestió del propi cos lliure i gratuït.

- la despsiquiatrització i la desmedicalització de les identitats trans

- la total despenalització de l’avortament

Prou control disfressat de moral!

Prou ingerència de l'Estat sobre els nostres cossos!

27 de febr. 2008

Xerrada Guerrilla Travolaka, divendres 29 de febrer

L' Associació LGBT Sin Vergüenza ens ha convidat a fer una xerrada:

Divendres 29 de Febrer, a les 19h

a la
Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona (Campus Central, Plaça Universitat)
Aula 103A

Hi sereu tots/es benvinguts/des!

La moralitat feta ciència

Article de la Guerrilla Travolaka publicat a la revista InfoGai

Possiblement descobrim la sopa d’all si qualifiquem la medicina com una mena de religió predominant a occident des del segle XIX. Les afirmacions científiques són interioritzades com a veritats absolutes pel comú de la societat, tal com podria interioritzar-se el discurs d’un capellà a missa de vuit. Però vet aquí que ens trobem davant d’una contradicció ben curiosa: qualsevol científic/a et dirà que és clar que la ciència avança a una velocitat tan gran que mai es pot fer cap afirmació rotunda; alhora, hom et mirarà amb cara d’estupefacció si goses qüestionar alguna afirmació “científicament demostrada”. Segurament aquest és un dels grans errors que cometen la ciència i molts científics: afirmar que coneixen un fet quan, en el millor dels casos, només l’intueixen parcialment. Per altra banda, el nostre gran error és creure les afirmacions dels científics quan sabem que tan sols mostren parcialment la realitat.

Un altre error flagrant és creure que la ciència és completament objectiva. La història parla: la ciència ja era “objectiva” quan considerava que l’homosexualitat era una malaltia, o quan afirmava que existien grans diferències entre les races humanes i les classificava segons el seu grau d’intel·ligència (les persones occidentals a dalt de tot, les africanes al capdavall de la llista). A nosaltres més aviat ens sembla que la ciència és d’una subjectivitat alarmantment tendenciosa. L’explicació és simple: els/les científics/ques són persones, i com a tals estan influenciades pels seus propis prejudicis. Negar això és simplement una absurditat.

El màxim exponent d’aquest dogma científic, encarregat de preservar una determinada moralitat, és sens dubte la psiquiatria. Aquesta disciplina, juntament amb la psicologia, estudia el comportament, el pensament i les emocions humanes i, a partir d’aquest estudi, estableix unes pautes que diferencien les conductes “normals” de les “patològiques”. Rarament trobem en aquestes disciplines un espai per a simples “comportaments minoritaris”, ans al contrari, qualsevol variació de la norma esdevé automàticament “patologia”. És per això que es converteixen en uns grans elements de control social, en una eina per a arrencar la veu de les minories més molestes: perquè estableixen, sota el pretext s’una suposada “objectivitat científica”, el seu comportament com a “sa” i el nostre com a “patològic”.

D’aquesta manera, entre la medicina i la psiquiatria poden arribar a prendre’ns la pròpia veu, la pròpia voluntat, la capacitat de decidir sobre les nostres vides i un fotimer d’etcèteres. Anys enrera s’internava els “bojos” en centres psiquiàtrics en condicions infrahumanes, però després de la primera onada del moviment antipsiquiàtric van qüestionar-se alguns d’aquests mètodes dràstics. La llàstima és que en lloc de qüestionar per complet el sistema psiquiàtric, simplement van perfeccionar-ne els mètodes, de manera que avui ens trobem unes intencions molt similars però sibil·linament disfrassades: actualment s’han substituit les presons de ciment per presons químiques i invisibles a la vista, que poden arrossegar les persones fins a la més pura alienació. Ens referim a la sobremedicació psiquiàtrica a la qual estan sotmeses moltes persones, impulsada per les empreses farmacèutiques que controlen gran part de la investigació científica. Així doncs, no és d’estranyar que tots els patrocinadors del proper Congrés Europeu de Psiquiatria siguin empreses farmacèutiques.

A més a més, l’autoritat mèdico-moral que se li atorga a un/a psiquiatra fa que aquest/a tingui llicència per a decidir sobre un munt de qüestions de la vida del/la “pacient”: quan pot treballar i quan no, amb qui pot relacionar-se, etc... Tot això ens arrossega a l’anomenada “coerció psiquiàtrica”, que es basa en l’establiment de relacions de poder en les quals es pressuposa que el/la professional té el millor dels criteris per a decidir sobre vides alienes.

És obvi que l’organització capitalista es nodreix a bastament d’aquesta situació (no gens casual) que l’ajuda a diferenciar entre persones productives i no productives, entre persones que contribueixen al manteniment de l’ordre social establert i persones que el desafien.

Si no hi ha cap relació entre els estats i la medicina, com s’explica que es posin tants impediments a la creació de centres alternatius al model psiquiàtric actual? Per què aquestes comptades experiències són forçosament autogestionades o bé fracassen per problemes econòmics?

Tenim un altre exemple ben recent d’aquesta relació estat-psiquiatria-capitalisme en la Llei d’Identitat de Gènere, segons la qual per a fer un tràmit administratiu per a canviar-se el nom al DNI una persona trans necessita presentar un diagnòstic de “disfòria de gènere” ja que, és clar, la transsexualitat està tipificada com a malaltia mental a la bíblia psiquiàtrica, altrament anomenada DSM-IV. Davant d’aquest fet ens preguntem si l’Estat legisla sobre la medicina o bé la medicina legisla sobre l’Estat.

A la Guerrilla Travolaka pensem que la psiquiatria institucional és el més refinat mètode de control social, de disuasió de pensaments crítics, de deshumanització de les diversitats i d’exclusió totalment interessada de determinats col·lectius. Denunciem les relacions de poder que amaga la psiquiatria i reclamem el dret de totes les persones a prendre les seves pròpies decisions. Denunciem els diagnòstics erronis per pura ignorància de la realitat, alhora que visibilitzem les vides alienades pel no-reconeixement de la ignorància científica. Qüestionem profundament la moralitat dictada pels catàlegs internacionals de malalties i exigim responsabilitats als estats pel fet de permetre que aquest dogma continuï estenent-se arreu. No creiem en els comportaments “correctes” o “incorrectes”, només en la interpretació tendenciosa que se’n fa per a treure’n profit polític.

Des de la Guerrilla Travolaka alcem les nostres veus contra la pressió i repressió psiquiàtrica. Contra el concepte de “malaltia mental”. Contra la moralitat feta ciència.

A favor de la llibertat de decisió, de pensament i d’acció, lluita antipsiquiàtrica

25 de febr. 2008

Febrer Llibertari

Dissabte 1 De Març
D
ebat-xerrada: Encara no coneixes la teoria queer?
lluita antipatriarcal des duna perspectiva llibertària

Xerrada a carrec del JAG a l'Espai Obert
Hora: 19:00

Febrer Llibertari:
L'Ateneu Llibertari de Sants, el col•lectiu Negres Tempestes i el Centre Social Okupat La Farga organitzen el "Febrer Llibertari - Jornades Culturals Llibertàries" que es desenvoluparà a diferents espais del barri de Sants durant el mes de febrer.

Amb aquestes jornades, les entitats convocants aproparan els valors llibertaris al veïnat amb la intenció de recuperar el veritable significat de paraules com Solidaritat, Responsabilitat, Justícia Social i Recolzament Mutu.
+Info:
http://febrerllibertari.sants.org

Manifestació 1 de març pel dret a l'habitatge

Manifestació
1 de març a les 17h
Pl. Catalunya


V de Vivienda llama a la movilización del próximo 1 de Marzo por el derecho a la vivienda en su primer encuentro estatal de asambleas.

Tras casi dos años de lucha por hacer efectivo el derecho a la vivienda constatamos que vivimos un cambio de etapa que realmente es un cambio de estafa: del engaño del nuncabajismo y de considerar la vivienda un bien de inversión eternamente rentable, pasamos al engaño electoralista perpetrado por los partidos políticos que, aludiendo ahora al derecho a la vivienda, no hacen más que ayudar con financiación pública a los beneficiarios del boom inmobiliario que han sido los responsables del problema.

Ejemplos de este engaño masivo son “medidas” como el llamar renta básica de emancipación a las ayudas de 210 euros, o como el denominar vivienda pública tanto a stocks sobrantes que no puede vender el sector privado como a promociones futuras que no se destinarán a alquiler social sino a engrosar el libre mercado.

Por ello volvemos a convocar a la ciudadanía el 1 de Marzo, justo en medio de la desvergonzada subasta de promesas electorales. Ese día sacaremos de nuevo a la calle nuestras reivindicaciones.

Cada una de las asambleas trabaja de forma autónoma en su propio entorno local. Además, en este primer encuentro estatal hemos comprobado que compartimos una serie de propuestas con las que combatir la especulación y el urbanismo salvaje:

1. Moratoria en la ejecución de planes urbanísticos mientras estos no sean guiados por el interés general, concretado este en una efectiva participación de la ciudadanía.

2. Transparencia en los datos relativos al derecho de acceso a la vivienda: censo de pisos vacíos, censo único de solicitantes de vivienda, censo de propietarios del suelo.

3. Inversión del proceso de depredación del espacio medioambiental y del tejido social de los espacios urbanos.

4. Creación de un amplio parque de vivienda pública en alquiler social capaz de responder a la demanda real de la población excluida por el mercado. Para ello, se dará prioridad al uso de los pisos vacíos sobre el de nueva construcción.

5. Despenalización de la reutilización de espacios en desuso.

6. Asunción por parte de las empresas financieras de su responsabilidad en el elevado e insostenible endeudamiento de las familias.

7. Medidas fiscales que penalicen efectivamente la especulación inmobiliaria.

El 1 de Marzo demostraremos que no nos dejamos engañar. Se ha terminado el tiempo de las estafas. Por una vivienda digna.

21 de febr. 2008

ESPAI QUEER-KAFETA ANTIPATRIARCAL




ESPAI QUEER-KAFETA
ANTIPATRIARCAL, ANTIHOMOFÒBICA I ANTITRANSFÒBICA-
DIVENDRES 22 FEBRER
DE 22H(PUNTUAL) A O2H
A CAN VIES
(C/Jocs Florals, 42 Sants BCN)
Amb projecció d'audiovisuals sobre la dissidència sexual,
música i begudes a preus populars.

Organitza: JAG

Properes Kafetes: 7 de març Guerrilla Travolaka
14 de març JAG

20 de febr. 2008

Festival XXYZ Toulouse

Del dia 18 al 23 de febrer té lloc a Toulouse el Festival Transpedegouine (transmarikabollo), on es projecten nombroses obres audiovisuals d'aquesta temàtica.

Aquest any, la Guerrilla Travolaka hi participarà amb dos curtmetratges:

- Diagnosticar disfòria de gènere és transfòbia! - Vídeo de les accions dutes a terme a Barcelona els dies 29 i 30 de juny de 2007.

- Octubre Trans: Paris-Madrid-Barcelona. Vídeo de les manifestacions simultànies de lluita per la despsiquiatrització trans. Aquest vídeo s'estrenarà a Toulouse, i ben aviat el penjarem al bloc!

Podeu fer una ullada al programa fent click AQUÍ

Concentració a la Plaça de Sants el dia 20 de febrer de 2008 a les 19:30 hores

Davant la imminent arribada i inauguració de l’AVE des de la Plataforma pel Soterrament de les Vies i contra el Pla de l’Estació de Sants entenem que això no comportarà la fi de les molèsties pel veïnat (sorolls, pols, carrers tancats, incomunicació, etc).

La construcció de l’AVE és el model de com no s’han de fer les coses que afecten a tota la ciutadania. La nostra ciutat està sotmesa a un reguitzell de projectes de transformació dissenyats i elaborats d’esquena a les necessitats i els interessos dels ciutadans.

Nosaltres estem convençuts de que la manera de fer les coses que ens afecten a tots s’han de fer d’una altra manera i us convidem a participar a una Concentració a la Plaça de Sants el dia 20 de febrer de 2008 a les 19:30 hores, vestits de dol i amb espelmes i xiulets.

19 de febr. 2008

QUINA COLLSEROLA VOLEM?


MANIFEST

El desenvolupament urbanístic ofega Collserola, cal protegir-la declarant-la Parc Natural i assegurar que no se n'urbanitzi ni un pam més!
Collserola és un espai natural excepcional que cal preservar. Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona i a d'altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i del Vallès, avui encara conserva un mosaic divers d’espais forestals, agrícoles i de rieres. Aquests ens permeten gaudir d’uns ambients representatius dels nostres paisatges mediterranis i d'una diversitat insospitada d’espècies animals i comunitats vegetals.
Però tot això s’acaba, davant la permissivitat urbanitzadora de les administracions.
Les agressions actuals són incompatibles amb la conservació de l’espai natural de Collserola:
L'abús urbanitzador: s'urbanitza en tots els municipis de l'entorn de Collserola en els espais qualificats com a reserves de sòl per a habitatges o equipaments, especialment en zones agrícoles.
L'aïllament: les conseqüències de la urbanització no es limiten a la pèrdua d’espai, sinó que aïllen definitivament Collserola dels espais naturals propers com el parc natural de Sant Llorenç del Munt, el massís del Garraf-Ordal o la serralada de Marina.
La fragmentació: el túnel de Vallvidrera, les carreteres d'Horta, la Rabassada, i de Molins, el vial de Cornisa, així com els nous túnels, el túnel d’Horta i el túnel central o de Sant Medir, amenacen de convertir l'espai natural de Collserola en unes taques forestals aïllades entre vials i urbanitzacions.
La contaminació i la degradació: les cimenteres de Sant Feliu i de Montcada i Reixac, les extraccions (la mina Berta del Papiol i Sant Cugat), la xarxa elèctrica desmesurada, i la contaminació de les rieres, són alguns dels exemples que pateix Collserola i que les administracions no solucionen.
És necessari un nou marc de protecció de la serra de Collserola
És inadmissible que per desídia dels governants, les lleis urbanístiques vigents - el Pla general metropolità (PGM) aprovat fa més de 30 anys! - tinguin prioritat sobre els plans de protecció, com l'inoperant i feble Pla especial de protecció de Collserola (PEPCO). Per això no s’atura la febre urbanitzadora i especuladora a Collserola!
El nou marc de protecció que venim reclamant ha de garantir que Collserola continuï sent un espai natural privilegiat.
L'anterior govern de la Generalitat, l’agost de 2005, tot i haver-se compromès públicament a declarar Collserola Parc natural no ho ha fet. Han enganyat la ciutadania. Però sí que han aprovat noves promocions immobiliàries i actuacions agressives per Collserola.
És urgent declarar Collserola Parc Natural
Si vols pressionar per assolir aquest Parc Natural realment protegit, adhereix-te al manifest.


23 de Febrer 18h Sempre més: transitant en la innovació sexo/afectiva

Hangar Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40 Can Ricart
Taula Rodona:Elena PostOp
Diana Junyet (pornoterrorismo)
Mistress
LaiaMusica:MiS·FiT

Dret a tenir drets!

Manifestació
Dissabte 23 de febrero, 17:30 h.
Plaça Universitat de Barcelona

La Guerrilla Travolaka s'adhereix a la campanya "pel dret a tenir drets: 12 mesures urgents per la dignitat de les persones migrants".

Aprofitem per a denunciar des d'aquí el tractament totalment mercantilista que es dóna a les diverses formes de migració, així com el caràcter potencialment racista i classista de l'actual legislació sobre estrangeria.

Denunciem també, i molt especialment, l'associació més que demagògica que es fa entre immigració i delinqüència per part -sobretot, però no únicament- de la dreta més recalcitrant, que aprofita l'avinentesa per a justificar l'aplicació de polítiques repressives a bona part de la societat i gaudir de total impunitat.

Volem expressar, també, el nostre rebuig al control i tancament progressiu i exagerat de les fronteres, així com la situació a què es veuen abocades les persones immigrants que arriben a aquest país i queden totalment sotmeses a la voluntat de l'Estat i desplaçades a un espai de pseudo-ciutadania que els "nostres" polítics no s'avergonyeixen d'anomenar "mà d'obra barata".

Podeu llegir el manifest i donar-hi suport fent click AQUÍ

18 de febr. 2008

Teràpia de grup

Article publicat a la revista InfoGai

El Cavallet de Mar no podia dormir. No deixava de donar voltes dins el seu llit d’algues. Ja havia intentat comptar ovelles, gavines i caragols, però no hi havia manera.


S’apropava la primavera i, com cada any, el Cavallet es trobava de nou amb el seu gran dilema. I és que no volia quedar-se embarassat! Per què ho havia de fer, si no li venia de gust? Quines normes socials més absurdes…


Tot el rotllo de la bossa ventral, del naixement dels petits - que havia sentit que feia molt de mal. S’hi negava rotundament!


Però, al dia següent tenia cita amb la Medusa, i ella li tornaria a dir tot allò de “És la teva biologia, no pots fer res per evitar-ho”. El Cavallet va tornar a recordar el darrer discurs de la Medusa sobre el tema, tot esquitxat amb paraules com “responsabilitat”, “obligació”, “lo normal”… Però és que ni tan sols li agradaven les noies Cavallets de Mar! Preferia els nois, sense cap dubte.


Finalment, mentre comptava els Cavallets de Mar més macos de l’oceà, es va adormir.


- ‘Bon dia a tots!’, va dir la Medusa, quan havíen arribat tots. ‘Com cada setmana, començarem explicant-nos què ens ha passat des de la passada reunió. Qui vol començar?’


La Caragol
alçà una antena amb timidesa. El Cavallet i el Peix Pallasso, amb cara d’avorriment, esbufegaren, sabent el que els esperava a continuació:


- ‘És que… encara no he trobat parella, i en necessito una ja, perquè clar… Si no, no em podré reproduir. Ja s’apropa l’època reproductiva dels caragols, i no tinc parella. I, a veure, jo sóc conscient de la meva malaltia. Puc entendre que vosaltres no ho compreneu, perquè clar... Un Cavallet de Mar, una Ostra i un Peix Pallasso, doncs…’

- ‘Jo t’entenc, Caragol, jo t’ajudaré. Però segueix, segueix…’, va intervenir la Dra. Medusa.

- ‘Sí, Medusa, ho sé, moltes gràcies. No sé què faria sense tu. Però, en fi… això, que no teniu la mateixa pressió que jo. Que jo no tinc cap problema amb la meva intersexualitat, ho accepto. El problema és que: com pot ser que no tingui parella, si tots els altres Caragols també són hermafrodites? Això no hauria de ser un problema per ells, no? Encara que ho entenc, perquè clar, tenir de parella a una Caragol hermafrodita incompleta, doncs és complicat I, a més, amb el meu petit problema… Tu ja el saps, Medusa...’


La Medusa va fer que sí amb el cap.


- ‘Però, que no et pots masturbar? Si et masturbes fent servir els dos tipus d’òrgans, et quedaràs embarassada, no?’ – intervingué l’Ostra, mentre es pintava els llavis davant d’un mirallet petitó que portava a la closca.


La Caragol es començava a posar nerviosa:


- ‘Us ho he explicat mil vegades ja! Que sóc una hermafrodita INCOMPLETA. In-com-ple-ta!’, remarcà. ‘Tinc òrgans sexuals masculins i femenins, però necessito ajuntar-me amb un altre Caragol per reproduir-me!!! Quantes vegades més t’ho hauré d’explicar, Ostra ?!? El problema és que el meu dard de l’amor, és a dir, el meu… bueno, ja sabeu, per fer la penetració… és molt petit, i els altres Caragols no volen fer res amb mi per això!’


- ‘Tranquila, Caragol, tranquila… T’arribarà el moment, no et preocupis, és qüestió de paciència. A veure, i vosaltres que rèieu tant, expliqueu la vostra setmana.’


Perquè el Cavallet i el Peix Pallasso havíen estat tota l’estona que parlava la Caragol, rient d’ella, com sempre.


- ‘Doncs jo...’
, va començar el Peix Pallasso, ‘jo aquesta setmana he anat a comprar piles.’ (El Cavallet plorava del riure.)


- ‘Piles, per què?’, demanà la Dra.


- ‘Ai, Medusa, què innocent que ets! Ja saps, per posar-li a allò…’. La Medusa posava cara de no entendre. ‘Sí, dona, pel consolador!’

La Caragol posà cara d’espantada. L’Ostra va parar un moment de maquillar-se per mirar-se els dos joves bé, va somriure fugaçment, i continuà amb lo seu. La Dra. va abaixar la vista, va fullejar el diagnòstic del Peix Pallasso, i va respondre, amb serietat:

- ‘No et cal, perquè quan finalment canviïs de sexe per reproduïr-te, ja tindràs als altres Peixos Pallasso que t’ho faràn passar bé, no?’


El Peix Pallasso i el Cavallet van canviar la cara de cop. Els dos es van posar molt seriosos. El Pallasso va començar a recordar quan va desaparèixer la Peix Pallassa de la seva colònia, i com això l’havia convertit a ell en el Peix Pallasso més gran del seu grup. Per tant, el que havia de canviar de sexe per poder seguir procreant l’espècie. Perquè així funcionen les colònies de Peixos Pallassos. ‘Perquè les coses són així, i punt’, li havia dit una vegada la Medusa.


A l’Ostra li passava el mateix. Les Ostres canvien de sexe unes quantes vegades durant la seva vida. Però ella no volia. Era UNA Ostra, i així es quedaria sempre. Li era igual si les altres canviaven de gènere amb els canvis de les temperatures marines. Li era totalment indiferent. I ella anava a la teràpia de grup cada setmana, però només perquè la Medusa la deixés en pau.


- ‘Veig que us heu calmat una mica…’, va dir la Medusa, dirigint-se al Cavallet i al Pallasso, mentre somreia, malèvola.


- ‘Ja és suficient!!’, cridà el Cavallet. ‘Ens fas venir aquí cada setmana per fer-nos creure que estem malalts, i només perquè no volem seguir les normes.’

El Cavallet de Mar no es considerava per res un malalt, però a vegades pensava que havia d’acceptar les coses tal com semblava que eren. Un dia sentia que havia de canviar ell; el dia següent, estava convençut de que era el món que havia de canviar.

Però tot, al seu voltant, semblava enfocat a que els Cavallets tinguessin fills. Ell no tenia cap problema amb ser pare, només que no volia donar a llum ell mateix. Moltes vegades, de fet, somiava que un dia s’enamoraria bojament d’un altre Cavallet i tendrien Cavallets petits. Simplement, ell no els volia dur a la seva bossa ventral.


La setmana següent, el Cavallet es dirigia cap a la teràpia de grup de la Dra. Medusa, disposat a dir-li que marxava. Que ja no necessitava teràpia; de fet, que no n’havia necessitat mai. I que ella, i tothom que pensés com ella, eren els que havien de canviar, no ell.


Hi havia tothom i, fins i tot, una nova incorporació: una altra Caragol!


- ‘Molt bé, nois i noies’ – introduí la Medusa. ‘Qui vol començar avui?’


Aquesta vegada la Caragol – la que ja coneixien de sempre – alçà l’antena, però gens tímidament!


Es va posar a parlar sense que, ni tan sols, la Medusa li indiqués.


- ‘Abans de res, presentar-vos a la meva nova companya: Caragolina. Us he de dir que estic molt contenta. La Caragolina i jo ens vam conèixer la setmana passada, però ens hem enamorat tan intensament que hem decidit reproduïr-nos ja. ¿Per què esperar a la pròxima primavera, si estem predestinades l’una per l’altra?


Bueno, us explico tot això perquè deixaré de venir a la teràpia. Ser mare és una gran responsabilitat, i ocupa molt de temps.’


En aquell moment va intervenir la Caragolina:


- ‘De totes formes, Dra. Medusa, hem pensat que potser li podríem dur els nostres fills, quan comencin a estar en edat reproductiva. O fins i tot abans, si cal. La Caragol m’ha parlat molt de vostè i de quant l’heu ajudat.’


La Medusa s’havia posat pàl·lida. Fins i tot, una mica transparent, de la sorpresa. I, en un intent d’amagar la seva gran decepció, digué:

- ‘Me n’alegro molt per vosaltres, noies. Però… bueno, és la vostra decisió, però clar, Caragol, jo és que… esperava que et trobessis una parella mascle.’

I afegí ràpidament:


- ‘En tot cas, no importa. Això sí, espero veure molt prest els vostres nens a la consulta! Apa, marxeu, marxeu’.


- ‘Un moment!’ – va exclamar, oportú, el Cavallet de Mar. ‘Jo vull dir una cosa abans de que marxin.’


Silenci. Tothom es queda mirant el Cavallet.


- ‘Només que jo també marxo. Estic fart de que se’m tracti com un malalt. No ho sóc, i no m’ho faràs creure, Medusa. Potser sóc una mica diferent, o simplement no vull les mateixes coses que la gran majoria, però òbviament no sóc l’únic: ni el Peix Pallasso ni la Ostra venen aquí perquè els hi vingui de gust, sinó obligats. Ells tampoc volen seguir les normes de tothom.’

I, de sobte, el Cavallet ho va entendre. Va veure que eren ells, els anomenats “pacients” els que li donaven bona part de poder a la Dra. Medusa. Sí, ella tenia tota una institució al darrera, totes unes normes socials, uns codis psiquiàtrics establerts, i un llarg etcètera.


Però si ells marxaven, tots, debilitarien el que ella representava: el control sobre les seves vides, les seves decisions, i els seus cossos. Podien deslegitimar la seva posició de poder, i demostrar que podien escollir.

16 de febr. 2008

Participació a la Manifestació NO VAT


El dia 9 de febrer va tenir lloc a Roma (per tercer any consecutiu) la Manifestació NO VAT, organitzada pels nostres companys i companyes de Facciamo Breccia per a denunciar la incidència del Vaticà en la nostra vida pública, política i privada.

Prop de 30000 persones vam sortir al carrer per a visbilitzar el nostre rebuig als intents d'opressió dels nostres cossos i les nostres sexualitats duts a terme contínuament per la jerarquia catòlica.

Denunciem també, i molt especialment, les subvencions públiques a aquesta institució, així com el control que aquesta exerceix sobre els mitjans de comunicació, l'economia i les legislacions de tants i tants territoris.



La Guerrilla Travolaka va participar al Bloc Trans organitzat pel Coordinamento Associazioni Trans Sylvia Rivera dins la mateixa manifestació.

El mateix cap de setmana va tenir lloc també a Roma una trobada de la Xarxa contra l'homo/lesbo/transfòbia, i ens hi vam reunir activistes de diversos països europeus per tal de compartir, coordinar, estructurar i unir les nostres lluites.

Volem fer arribar des d'aquí el nostre agraïment als i les activistes de Facciamo Breccia per la seva dedicació, el seu esforç i la seva impecable organització, i també a totes les persones que es van desplaçar fins a Roma per a fer-se sentir. Gràcies a tots/es per la vostra força!