Entrevista a Mauro Cabral

Article publicat a la revista InfoGai


Mauro Cabral, va ser el convidat de la Guerrilla Travolaka a la Kafeta del passat dia 8 de febrer al CSA Can Vies, per parlar de polítiques intersex.
L’activista argentí va explicar la seva visió sobre el moviment intersex, les relacions d’aliança i de poder amb altres moviments (o fins i tot, el nostre propi!), el desig cap a cossos no-normatius, entre altres moltes coses. A continuació presentem una petita entrevista amb les preguntes que hem considerat més interessants i claus del seu discurs.

1. Què és, per tu, un cos intersex? Creus que els construeix la medicina?

Un cos intersex és un cos que, sense que existeixin intervencions biotecnològiques realitzades per qui l'encarna, varia respecte dels cossos masculins o femenins promedis. Això significa que varia als seus cromosomes (XXY, XO) o varia a les seves gònades (ovotestes, coexistència de testicles i ovaris) o varia en la configuració dels seus genitals (clítoris més grans que la mitja, penis més petits, absència de vagina, final de la uretra en el tronc del penis, etc.).
No, no crec que els construeixi la medicina; crec que hi ha una materialitat específica de la carn i que la medicina, entre altres disciplines (com el dret i la bioètica) la codifica com a anòmala, i procedeix en conseqüència. Perquè aquests procediments puguin tenir lloc és precís, a més, que aquesta anomalia sigui conjugada com a indesitjable, marca d'inferioritat, estigma -una cosa que aquestes disciplines no fan soles, sinó amb la complicitat general de la cultura.

2. Quina és la situació actual del moviment intersex?

El moviment intersex es debat en l'actualitat entre tres posicions: una posició que està d’acord en que l'expressió "trastorns de la diferenciació sexual" reemplaci a "intersexualitat" com a concepte central -desplaçant l'atenció política cap al "tractament" d'aquests "transtorns"; una posició que reivindica la intersexualitat com el terme que orienta la lluita política, però que li dóna a aquesta lluita un tint decididament victimista; i una tercera posició, que si bé es reconeix també en les retòriques de la intersexualitat, combina la lluita contra la mutilació genital i la supervivència de qui la van sofrir amb la celebració explícita, eròtica, pornogràfica, dels cossos intersex.

3. Quin(s) objectiu(s) polític(s) té la lluita intersex?

Bàsicament, la lluita intersex es proposa desmantellar el sistema mèdic, jurídic i bioètic que autoritza, legitima i practica intervencions biotecnològiques destinades a "normalitzar" aquells cossos que des del moment de néixer varien respecte de la mitjana masculina o femenina. Aquesta lluita necessita complementar-se amb una altra de més àmplia, destinada a expandir tant la imaginació desitjant de la cultura com la definició normativa del que és humà.

4. Quins creus que són els dilemes que plantegen les intervencions mèdiques sobre cossos intersex en el món dins el qual vivim avui ?

Des del meu punt de vista aquestes intervencions plantegen dos dilemes principals: com evitar-les i com aconseguir que el món on aquestes intervencions tenen lloc deixi de justificar-les. És a dir, que no es tracta només d'aconseguir que metges, psiquiatres, advocats i bioeticistes respectin al peu de la lletra l'autonomia decisional i la integritat corporal de nens i nenes, sinó que a més el cos d'aquests nens i nenes no sigui valorat culturalment com un cos que mereix ser "normalitzat", que ho mereix a fi d'evitar, per exemple, el sofriment que implica aquest cos. I crec, sincerament, que el primer és molt més senzill d'aconseguir que el segon.

5. Consideres que hi ha una relació de tracte igualitari entre el moviment queer (visibilitzat per l’home homosexual blanc) i els moviments trans i intersex, que s’engloben dins del moviment queer?

Tracte què? Igualitari? Ni de broma. Al moviment queer li encanta la intersexualitat; li serveix de metàfora per a gairebé tot, i és un estendard formidable; a més hi ha poques persones intersex políticament actives, la qual cosa ens torna a més fàcilment "colectivizables" sense que algú repari en la contínua colonització de l'experiència que suposen aquestes pràctiques. Com al conte de l'home al qual li agradaven els dracs, i que va sortir fugint la primera vegada que va veure un, al moviment queer no li agrada la intersexualitat, sol les coses que tenen forma d'intersex; o, podria dir-se, li agrada la intersexualitat, però les persones intersex no tant. Si la "inclusió" queer de la intersexualitat -si més no com a retòrica, o com a agenda- no produeix algun tipus de qüestionament respecte dels privilegis corporals de què gaudeixen aquells homes o dones que van créixer sense que els seus genitals fossin destrossats només per ser homes o dones, llavors aquesta incorporació és una pèrdua de temps perversa, que torna més "sofisticat" el camp queer i més invisible la multiplicitat d'experiències intersex del cos.

6. Amb quins col•lectius o moviments polítics creus que és important establir aliances polítiques, des del moviment intersex?

Crec que és necessari ampliar les nostres aliances amb els feminismes no fundamentalistes, i amb tots aquells moviments que posen en dubte les definicions hegemòniques de l'humà -el moviment radical de discapacitats, el moviment animalista, el moviment de pobles originaris.

7. Quin poder de qüestionament consideres que tenen les identitats i els cossos trans i intersex? Per què?

Crec que els nostres cossos i identitats produeixen un curtcircuit cognitiu en la gent, produeixen una sensació dolorosa, i moltes vegades agradable, de fissura; el que es fissura és el sentit de la realitat, de la diferència sexual com LA realitat; produeixen quequeig a la llengua sexuada, balboteig... també passió.