26 d’abr. 2007

Genera't, construeix-te sense transfòbia


El "Manifeste des 343 salopes" és un manifest feminista escrit el 1971 que van firmar 343 dones en defensa del dret a l'avortament lliure i gratuit, exposant-se així a greus persecucions penals. Va sortir publicat a la revista Le Nouvel Observateur el 5 d'abril d'aquell any, signat per personalitats rellevants, tals com Simone de Beauvoir, Christine Delphy, Catherine Deneuve o Marguerite Duras, entre moltes altres. Començava de la següent manera:

«Un milió de dones avorten cada any a França. Ho fan en condicions perilloses, a causa de la clandestinitat a la qual són sotmeses, mentre que aquesta operació, practicada sota control mèdic, és molt més simple.»

Fa uns mesos, els activistes Lalla Kowska, Jihan Ferjani i Elsa Dorlin van redactar el manifest trans "Nostre corps nous appartient" seguint la mateixa idea que les 343.

El nostre cos ens pertany és una clara mostra de la situació en què es troben els trans a nivell europeu: la gran assignatura pendent és la despsiquiatrització.

Aquest 28 de juny 2007, a Barcelona, té com a protagonistes les persones amb identitats de gènere no-normatives, i creiem que el manifest francès té molt a veure amb el lema d'enguany: Genera't, construeix-te sense transfòbia. Per tant, hem considerat oportú presentar-lo com a síntesi de l'any.


Ara que, per fí, se'ns ha donat l'oportunitat de dir-hi la nostra a través del manifest del 28-J, volem visibilitzar que aquesta "gran i revolucionària" Llei d'Identitat de Gènere té moltes mancances que mai es diuen en veu alta.
La gran pregunta és: com es pot titllar d' "innovadora" una llei que encara estableix les identitats de gènere no-normatives com a patologies?

Actualment, als trans se'ns exigeix passar per teràpia psiquiàtrica i per un procés d'hormonació de dos anys per poder assolir el canvi de nom al DNI. A més, no hi poden accedir persones immigrants, menors d'edat, i amb qualsevol discapacitat psíquica. És a dir: que, com ja sabíem, no som tots iguals davant les lleis.

El control que exerceix l'Estat sobre el gènere és tal, que no es pot permetre tenir gent que no s'adeqüi a la dicotomia d'home/dona. El fet "d'estar al mig" és una transgressió massa impertinent pel sistema i, per tant, se'ns califica de malalts mentals.

Per tot això, estem completament d'acord amb Notre corps nous appartient, i us convidem a llegir-ho a continuació i a reflexionar-hi.

Guerrilla Travolaka


El nostre cos ens pertany

Centenars de persones trans' inicien una teràpia hormonal i/o se sotmeten a cirurgia cada any a França.
Ho fan en condicions que neguen les seves identitats i les seves llibertats individuals, sotmeses al monopoli exercit per la comunitat mèdica sobre la qüestió trans'. Equips que imposen un recorregut, infringeixen un maltractament psicològic i un tipus de cirurgia que pren el relleu a la carnisseria.

Aquesta submissió al control psiquiàtric i els obstacles jurídics que se'n deriven, aquestes mutilacions, no són tol·lerables. En canvi, la lliure elecció d'aquests metges, dins el marc d'un procés adaptat a cadascú, sería més simple i respectuós.

Demanem la despsiquiatrització immediata de les identitats trans' - i la responsabilització col·lectiva de les despeses econòmiques-mèdiques relatives a aquesta -. Perquè les persones trans' tenen el dret de disposar lliurement del seu propi cos, fem una crida a la solidaritat.

Nosaltres, psiquiatres, endocrinòlegs/òlogues, cirurgians/es, ginecòlegs/òlogues, metges/metgesses de capçalera, ens comprometem a facilitar l'accés a les teràpies hormonals i a una cirurgia de qualitat en vista d'un canvi de gènere/sexe a tota persona que ens ho demani.

Nosaltres, jutges/esses, advocats/des, juristes, ens comprometem a facilitar el canvi d'Estat Civil a qualsevol persona trans' amb la finalitat d'adequar la seva documentació a la seva identitat de gènere, hi hagi o no cirurgia genital.

Nosaltres, periodistes, productors/es, presentadors/es de televisió, responsables de canals, ens comprometem a deixar de reproduir i difondre estereotips degradants, i informar el públic de la millor manera possible sobre les identitats trans', respectant el discurs de les persones a les quals afecta directament.

Nosaltres, feministes, signants del manifest de les 343, universitaris/àries, militants associatius/ves i polítics/ques, personalitats públiques, recolzem fermament les reivindicacions de les persones trans', perquè com les dones fa uns anys, no podem seguir donant suport a aquest control de l'Estat sobre els cossos.


*Article publicat a l'Infogai de maig/juny 2007.