Gràcies al suport del col·lectiu Perversos Invertidos e Desviados de São Paulo, Brasil (www.queerfest.tk), disposem d'una traducció al portuguès del nostre manifest.
GUERRILLA TRAVOLAKA*
Manifesto:
Na Guerrilha Travolaka acreditamos no poder da visibilidade, de
falar sobre nosso corpo, de nossa sexualidade, de nossa diferença e
das mil e uma identidades que se escondem debaixo do mesmo rótulo:
“Trans”. Buscamos a visibilidade e de falar em primeira pessoa.
Queremos nos apoderar do gênero, redefinir nossos corpos e criar
redes comunicativas livres e abertas para nos desenvolver, onde
qualquer um possa construir seus mecanismos contra as pressões de
gênero.
Não somos vítimas, nossas feridas de guerra não servem como escudos.
Diante da Trans-normatividade imposta através de uma moral médica
restrita e de um sistema binômio, propomos novas formas alternativas
de entender e construir o corpo. Não se trata de um terceiro sexo, já
que nem sequer acreditamos no primeiro tampouco em um segundo;
trata-se de poder se expressar livremente nosso gênero, entendendo a
utopia que isso se pôe, contra as pressões existentes.
Não nos apresentamos como terroristas e sim como, piratas,
trapezistas, guerrilheiros e RESISTENTES do gênero.
Defendemos a dúvida, acreditamos no “voltar a trás” médico como em
um “seguir adiante”, pensamos que nenhum processo de construção deve
rotular de IRREVERSÍVEL. Queremos visibilizar a beleza da androgenia.
Acreditamos no direito de arrancar as bandagens cirúrgicas para
respirar e também o direito de nunca mais arrancá-las, o direito de
nos operarmos com cirurgiões éticos e profissionais, e não com
CARNICEIROS. O livre acesso a tratamentos hormonais sem a necessidade
de certificados psiquiátricos, o direito de se auto-hormonizar.
Reivindicamos o viver sem permissão.
Apoiamos ações diretas contra a transfobia. E para isso, pensamos
que há uma necessidade de redefinir os limites dessa fobia, há de
entender na existência de qualquer expressão de identidade de gênero
não normativa. E não apenas o transexualismo.
Pomos em dúvida o protocolo médico espanhol que há muitos anos
estabelece pautas absurdas e transfóbicas a qualquer cidadão que
deseja tomar hormônios de seu “sexo” oposto. Não acreditamos na
disforia de gênero, nem nos transtornos de identidade. Não acreditamos
que somos loucos ou doentes, e sim na insanidade do sistema. Não nos
classificamos por sexos, somos todos diferentes independente de nossos
genitais, nossos hormônios, nossos lábios, olhos, mãos... .
Não confiamos nos papéis burocráticos, no sexo legal, não necessitamos
de prescrições médicas e muito menos de mencionar nosso sexo em nossas
identidades. Cremos na livre circulação de hormônios ( que por sinal
já existe).
Não queremos mais psiquiatras, nem livros de psicanálise/psicologia,
não queremos mais o “Teste da Vida Real”...
Não queremos que nos tratem como doentes mentais porque não somos, e é
assim que nos tem tratado há muito tempo!
Acreditamos no ativismo, na constância, na visibilidade, na liberdade,
na resistência...
Na Guerrilha Travolaka não escolhemos em ser guerreiros.
Todos temos nossa própria guerra, mas nem todos estão nos campos de batalha.
Bem-Vind@s a Guerrilha Travolaka!
* Guerrilha Travolaka: é um grupo de resistência Queer-Trans em
Barcelona, Espanha.
www.guerrilla-travolaka
14 de maig 2007
Manifest en portuguès
11 de maig 2007
26 d’abr. 2007
Genera't, construeix-te sense transfòbia
El "Manifeste des 343 salopes" és un manifest feminista escrit el 1971 que van firmar 343 dones en defensa del dret a l'avortament lliure i gratuit, exposant-se així a greus persecucions penals. Va sortir publicat a la revista Le Nouvel Observateur el 5 d'abril d'aquell any, signat per personalitats rellevants, tals com Simone de Beauvoir, Christine Delphy, Catherine Deneuve o Marguerite Duras, entre moltes altres. Començava de la següent manera:
«Un milió de dones avorten cada any a França. Ho fan en condicions perilloses, a causa de la clandestinitat a la qual són sotmeses, mentre que aquesta operació, practicada sota control mèdic, és molt més simple.»
Fa uns mesos, els activistes Lalla Kowska, Jihan Ferjani i Elsa Dorlin van redactar el manifest trans "Nostre corps nous appartient" seguint la mateixa idea que les 343.
El nostre cos ens pertany és una clara mostra de la situació en què es troben els trans a nivell europeu: la gran assignatura pendent és la despsiquiatrització.
Aquest 28 de juny 2007, a Barcelona, té com a protagonistes les persones amb identitats de gènere no-normatives, i creiem que el manifest francès té molt a veure amb el lema d'enguany: Genera't, construeix-te sense transfòbia. Per tant, hem considerat oportú presentar-lo com a síntesi de l'any.
Ara que, per fí, se'ns ha donat l'oportunitat de dir-hi la nostra a través del manifest del 28-J, volem visibilitzar que aquesta "gran i revolucionària" Llei d'Identitat de Gènere té moltes mancances que mai es diuen en veu alta.
La gran pregunta és: com es pot titllar d' "innovadora" una llei que encara estableix les identitats de gènere no-normatives com a patologies?
Actualment, als trans se'ns exigeix passar per teràpia psiquiàtrica i per un procés d'hormonació de dos anys per poder assolir el canvi de nom al DNI. A més, no hi poden accedir persones immigrants, menors d'edat, i amb qualsevol discapacitat psíquica. És a dir: que, com ja sabíem, no som tots iguals davant les lleis.
El control que exerceix l'Estat sobre el gènere és tal, que no es pot permetre tenir gent que no s'adeqüi a la dicotomia d'home/dona. El fet "d'estar al mig" és una transgressió massa impertinent pel sistema i, per tant, se'ns califica de malalts mentals.
Per tot això, estem completament d'acord amb Notre corps nous appartient, i us convidem a llegir-ho a continuació i a reflexionar-hi.
Guerrilla Travolaka
El nostre cos ens pertany
Centenars de persones trans' inicien una teràpia hormonal i/o se sotmeten a cirurgia cada any a França.
Ho fan en condicions que neguen les seves identitats i les seves llibertats individuals, sotmeses al monopoli exercit per la comunitat mèdica sobre la qüestió trans'. Equips que imposen un recorregut, infringeixen un maltractament psicològic i un tipus de cirurgia que pren el relleu a la carnisseria.
Aquesta submissió al control psiquiàtric i els obstacles jurídics que se'n deriven, aquestes mutilacions, no són tol·lerables. En canvi, la lliure elecció d'aquests metges, dins el marc d'un procés adaptat a cadascú, sería més simple i respectuós.
Demanem la despsiquiatrització immediata de les identitats trans' - i la responsabilització col·lectiva de les despeses econòmiques-mèdiques relatives a aquesta -. Perquè les persones trans' tenen el dret de disposar lliurement del seu propi cos, fem una crida a la solidaritat.
Nosaltres, psiquiatres, endocrinòlegs/òlogues, cirurgians/es, ginecòlegs/òlogues, metges/metgesses de capçalera, ens comprometem a facilitar l'accés a les teràpies hormonals i a una cirurgia de qualitat en vista d'un canvi de gènere/sexe a tota persona que ens ho demani.
Nosaltres, jutges/esses, advocats/des, juristes, ens comprometem a facilitar el canvi d'Estat Civil a qualsevol persona trans' amb la finalitat d'adequar la seva documentació a la seva identitat de gènere, hi hagi o no cirurgia genital.
Nosaltres, periodistes, productors/es, presentadors/es de televisió, responsables de canals, ens comprometem a deixar de reproduir i difondre estereotips degradants, i informar el públic de la millor manera possible sobre les identitats trans', respectant el discurs de les persones a les quals afecta directament.
Nosaltres, feministes, signants del manifest de les 343, universitaris/àries, militants associatius/ves i polítics/ques, personalitats públiques, recolzem fermament les reivindicacions de les persones trans', perquè com les dones fa uns anys, no podem seguir donant suport a aquest control de l'Estat sobre els cossos.
*Article publicat a l'Infogai de maig/juny 2007.
12 d’abr. 2007
Dissabte 21 d' abril festa travolaka
Malauradament, la festa Travolaka del passat 24 de març va haver de ésser anul·lada, ja que un membre del nostre grup va patir un accident.
El proper dissabte 21 de abril a partir de les 23h al lokal del Col·lectiu Gai de Barcelona (Pge. Valeri Serra, 23).
Amb la recent aprovada llei d'identitat de gènere ja ens podrem canviar el nom passant el peatge de ser malats mentals.
L' Estat ha decidit que la decisió no sigui nostra, que qui decideix i qui té la signatura siguin els psiquiatres.
Vine a la festa i porta els teus gèneres!!!
"Per què la nostra no és una disfòria de gènere, sinó més aviat una eufòria de gènere que provoca trastorns a la identitat heterosexual" (Porpora Marcasano)
Amb performance i galetetes.
Properes trobades de la Guerrilla!
El proper 17 d'abril, de 10'30 a 12 farem una xerrada/debat sobre el tema Trans i Educació" a la facultat de Pedagogía de la UB (Parada de Metro Línia 3: Mundet)
Després, el daa 19 d' abril, a les 16 h a la Facultat de Filologia de la UB (Plça. Universitat), acudirem al debat "Psiquiatrització dels trans" que organitza la Associació Universitària Sin Vergüenza. Els altres convidats amb els qui compartirem taula son: l'Andrea Planelles (FIG), ATC Libertad i una professora de Psicologia de la UB. Per a més informació, podeu visitar el triptic de Sin Vergüenza.
Us hi esperem!!
5 d’abr. 2007
Nuevas fotos en el lateral del Blog!
[[*La Guerrilla Travolaka tiene el placer de presentaros una acción más en contra de la nueva ley de Identidad de Género, aprovada el pasado marzo por el Estado Español. En el lateral del blog encontraréis una muestra de las fotos que componen este documento y, a continuación, podréis ver el texto que adjuntamos con las fotos. Todo esto ha sido enviado a unas jornadas sobre transexualidad que se llevarán a cabo en Madrid en el mes de junio. Os mantendremos informados!]]
La Guerrilla Travolaka no celebra la nueva Ley de Identidad de Género. Admitimos que es un paso, un milímetro más, pero no es suficiente. Es un paso que debería haberse dado hace mucho tiempo: la vía administrativa en lugar de la judicial.
No nos vemos capaces de denominar a esta ley "de identidad de género", porque para nosotros no es así: no defiende cualquier identidad de género. Simplemente defiende la identidad transexual dentro del binomio hombre/mujer: hablamos del transexual que decide hormonarse durante, como mínimo, dos años. Y no todos queremos eso.
Nosotros creemos en - y vivimos con - cuerpos no hormonados, intersexuados, transgéneros. Vivimos lo que tanto miedo da: pechos con penes, vaginas y barbas.
Preguntamos: ¿qué solución ofrece la ley a los menores de edad?, ¿y a los inmigrantes?; ¿y si no nos queremos hormonar (ni durante dos años, ni nunca)? ¿Por qué las personas con alguna discapacidad psíquica no tienen los mismos derechos que las demás?
Lo más grave de todo: ¿cómo se puede etiquetar de "revolucionaria" y "vanguardista" una ley que sigue viéndonos como enfermos mentales? Porque "transexualidad" sigue siendo una patología, y a los "disfóricos de género" nos recetan hormonas y operaciones como cura. Palabra de psiquiatra.
Con la "Ley de Identidad de Género" se legaliza la enfermedad trans, se legislan las identidades y los procesos de transición de las personas.
Ha nacido, a nuestros ojos, una ley tránsfoba. Una ley que nos trata diferentes a cualquier otra persona. Nos obliga a pasar por el psiquiatra para que nos diagnostique una patología que no existe: ¿disforia de género? Nos exige modificar nuestro cuerpo sin opción a elegir: dos años de hormonas.
Todo eso para que el Estado controle el nombre y sexo de los individuos, para poder enseñar el DNI. ¿Y qué más le da al Estado nuestra identidad de género?
4 d’abr. 2007
Properament.... Festa Travolaka al Col·lectiu Gai
Malauradament, la festa Travolaka del passat 24 de març va haver de ésser anul·lada, ja que un membre del nostre grup va patir un accident.
Properament us informarem sobre el dia i hora de la nostra cita....
Fins aviat!
29 de març 2007
Concentració al Consulat de Polònia
A Polònia, els drets humans de la comunitat gai, lesbiana i transexual (GLT)
es vulneren cada dia amb expressions de violència homòfoba que moltes
vegades compten amb el vist-i-plau del mateix govern. A la lamentable
realitat s'hi ha de sumar el projecte de llei que està preparant el govern
d'aquest país, que preten perseguir i castigar a qui parli d'homosexualitat
a les escoles, universitats o qualsevol institució acadèmica.
Demanem a la Unió Europea que exigeixi al govern polonès la retirada immediata
d'aquesta inacceptable i homòfoba llei que atempta contra els drets humans
més elementals.
És per tot això, que convoquem una concentració unitària davant el Consulat
de Polònia –Diagonal, 595- el proper dissabte 31 de març a les 11h del matí.
Us hi esperem!!
Firmen:
Col·lectiu Gai de Barcelona - Infogai - Ecogais
Foto: Agencia Aids
http://www.agenciaaids.com.br
20 de març 2007
Denuncia de discrminicació a una transsexual al ser acomiadada per ésser transsexual
EL PUNT
Jutgen una empresa per haver acomiadat una dona transsexual
S.P.. Barcelona
La transsexual Gina Serra «no era vàlida per treballar en una residència». Aquest és el principal argument que va donar ahir al judici l'advocada de l'empresa Euroresidencias, Ana Gárriz, per justificar l'acomiadament el 26 de gener passat. El lletrat de Serra, Josep Millán, va defensar que va ser discriminada laboralment i acomiadada pel fet de ser transsexual i va demanar ser readmesa. El jutjat social número divuit de Barcelona va acollir ahir el primer judici conegut per discriminació d'una transsexual a la feina. Gina Serra va començar com a auxiliar al torn de nit d'una residència de Barcelona de l'empresa Euroresidencias el 17 de gener. Deu dies després era acomiadada. Segons la dona, la seva condicional de transsexual va ser la causa. El seu advocat, del gabinet jurídic de la UGT, es va basar en indicis, com ara que Serra s'havia de canviar als lavabos, per provar la discriminació. La firma, va defensar que l'acomiadament no va tenir res a veure amb la transsexualitat de Serra, «coneguda des de la primera entrevista», sinó amb la seva manera de treballar «brusca» i «poc productiva».
11 de març 2007
"Más vale ciento volando que pájaro en mano"
A la Guerrilla Travolaka no celebrem la "Llei d’Identitat de Gènere" com ho fan altres. Ni tan sols considerem que sigui realment una llei d’identitat de gènere, ja que no protegeix les identitats de gènere no-normatives (totes aquelles que no reprodueixen l’estereotip masculí o femení).
El següent article no té com a objectiu definir aquesta llei (que l’1 de març va ser aprobada al Parlament) sino reflexionar i posar sobre la taula els altres aspectes – aquells dels quals no se’n parla - que sorgeixen quan s’intenta legislar i regular els “processos de transició” dels individus. Posem en dubte el “gran avenç” que suposa aquesta nova llei: tractarem d’explicar el perquè.
Com veureu, en aquest article hi han moltes “cometes” perquè no ens agrada donar res per suposat, i les utilitzem per posar en dubte alguns conceptes molt establerts en el llenguatge ordinari.
En primer lloc, explicarem quins canvis aporta aquesta llei en el tràmit del canvi de nom i sexe al col.lectiu de persones que es desitgin canviar el nom i sexe al DNI. (No direm “col.lectiu de transsexuals” perquè ens sembla exagerat dir que aquesta llei solventa els problemes d’aquest col.lectiu, ja que actualment és molt heterogeni. A més, considerem que el que caracteritza aquest col.lectiu no és el desig del canvi de nom al DNI. Hi ha moltes persones que no senten aquesta necessitat).
Fins ara, el canvi de nom i sexe es feia per via “judicial”: un jutge i un forense avaluaven la pertinència de la demanda i l’acceptaven, o no. De fet, hi havia una llei no escrita que feia necessari haver passat pel quiròfan per superar la prova. Ara, amb la nova llei, el tràmit serà “administratiu”.
La idea que ha arribat a la societat amb tota la propaganda d’aquesta nova llei ha estat la d’un avenç increïblement generós i tolerant: “ja no s’hauràn d’operar, pobrets”.
Nosaltres diem que no hem canviat de règim: en tots dos tràmits cal haver seguit una “teràpia psiquiàtrica” i haver rebut el diagnòstic de “Disfòric de Gènere” per poder accedir així al tractament hormonal. I, després d’un cert temps de tractament hormonal, es pot accedir, finalment, a aquest “gran progrés" que ens proporciona la "Llei d’Identitat de Gènere".
Puntualitzem – i ara és quan s’ens considerarà radicals i inconformistes - que hi ha persones que volen el canvi de documentació i no es volen hormonar. Com hi ha gent que es vol hormonar i no volen un canvi de nom legal.
Però resulta que els activistes hem de ser radicals i inconformistes. Hem de demanar més del que ens ofereixen, perquè sino ja sabem què passa: que mai ens donen tot el que volem. Els activistes transsexuals que han ajudat a crear aquesta llei s’han posicionat com a polítics, des del nostre punt de vista. Molt pocs l’han criticat, poquíssims han anat més enllà de la finalitat que buscaven. Sí, ara alguns es podran canviar el nom i el sexe al DNI. Però aquests hauran de dir que són malalts mentals, hauran de dir “sóc disfòric de gènere” per accedir a un dret que hauria de ser igual per tothom: perquè no ens podem canviar el nom igual que un Joan es posa Toni?
Activistes que reprenen el discurs dels partits polítics deixant de banda la lluïta que els ha portat fins aquí. Segons ells, aquesta nova llei només té dos defectes: que els menors d’edat i els estrangers no poden modificar la seva documentació.
Nosaltres, en canvi, tenim moltes més objeccions a fer. Ens demanem: per què les persones amb disminució psíquica tampoc poden accedir a aquest canvi?; per què el procés d’hormonació és un pas obligatori?; però, sobretot, per què hem de dir que estem malalts?
La psiquiatrització dels transsexuals és probablement la discriminació més greu que pateix actualment el "col.lectiu transsexual”. Ara, però, està reconeguda per llei. No volem ser massa demagogs i, per tant, no valorarem si es tracta d’una discriminació d’Estat, o si la discriminació és, directament, fer una llei que reguli els canvis de noms a la documentació dels “transsexuals” diferent a la gent no-transsexual.
Ens interessa fer reflexionar sobre aquest aspecte: donem-li la volta a aquesta llei que sen’s presenta com a capdavantera i amb el titular de “Ja no caldrà operar-se per tenir els papers!” que surt a tots els mitjans de comunicació.
Actualment si un Joan es vol canviar el nom a Antoni només cal que ho justifiqui amb algun carnet (de biblioteca, gimnàs, etc..) i algun testimoni. Però si en Joan es vol posar Isabel haurà de passar per una teràpia psiquiàtrica, per un Test de la "Vida Real" (més avaluacions psiquiàtriques...) i, com marca la nova llei, per un mínim de dos anys de tractament hormonal.
Nosaltres continuem pensant que és un tracte discriminatori. Si provar de canviar-se el nom sense passar pel psiquiatra és tècnicament “il.legal”, potser la pregunta seria: per què es titlla de revolucionària una llei que continua entenent la transsexualitat com una malaltia mental?
Valorem, doncs, si aquesta llei realment es pot denominar “Llei d’Identitat de Gènere”, quan només respon a les necessitats d’un tipus de transsexual molt específic: el que vol fer tot un procés hormonal i psiquiàtric. La societat actual comprèn una riquesa d’identitats de gènere molt heterogènia que aquesta llei no té en compte.
Amb tot això, no pensem que aquesta llei no sigui necessària. Es tracta d’un avenç, en certa manera: hem aconseguit que canviar-se el nom i sexe sigui un tràmit administratiu. Però aquest és un pas que nosaltres creiem que havia d’estar superat fa temps.
I com a activistes trans, la nostra preocupació es centra en la psiquiatrització que pateixen els transsexuals en el nostre país. Per tant, la lluita no ha acabat. Per nosaltres és important que el tràmit del canvi de nom i sexe no estigui relacionat amb un control psiquiàtric.
Ni tan sols estem d’acord amb que hagi de ser un canvi de nom i sexe: no entenem perquè un document com el DNI ha de registrar el sexe dels individus. De fet, en molts països aquesta menció no existeix.
Finalment dir que per nosaltres tothom hauria de tenir dret a poder canviar-se el nom a la documentació, independenment del gènere que la societat atribueix al seu nom.
El que ens sembla realment discriminatori és el fet d’haver de crear una llei especifíca perquè es puguin produir canvis de nom d’un gènere a l’altre. No hi veiem diferència entre Pau i Antoni o entre Aina i Miquel. El tràmit hauria de ser el mateix.
GUERRILLA TRAVOLAKA