10 preguntes per començar l’any
1.Perquè les mateixes empreses farmacèutiques que ignoren els trans en els prospectes i en els estudis d'hormones, després distribueixen llibres de temàtica transsexual?
a- Per què les farmacèutiques subvencionen el treball dels psiquiatres que, amb molta bona voluntat, recullen les experiències dels seus pacients per tal d’ampliar l’informació sobre la disfòria de gènere.
b- És igual qui els distribueixi, aquests llibres són de gran utilitat.
c- Per treuren’s la poca pasta que tenim i tornar-nos més bojos del que estem.
2.Amb la nova "Llei d'Identitat de Gènere", què passarà amb tots els transsexuals o transgèneres que no es vulguin hormonar, ni anar al psiquiatra, però que vulguin un canvi de nom al DNI?
a- Aquestes persones haurien de reflexionar detingudament per què volen realitzar un canvi de nom. Probablement necessitin teràpia psiquiàtrica.
b- Aquestes persones no són transsexuals. Cal diferenciar la transsexualitat del travestisme.
c- Haurien de canviar el nom d’aquesta llei, ja que no defensa la llibertat de viure amb identitats de gènere no-normatives.
3.Si sóc un noi trans que fa gimnàstica rítmica, però no tinc el nom canviat al carnet d’identitat, a quina competició puc participar?
a- A la masculina.
b- A la femenina.
c- Busco una lliga mixta.
4.Per què els endocrinòlegs solen dir que la hormonació (testosterona) no té volta enrere?
a- No només no té volta enrere sino que és aconsellable realitzar-se una histerectomia (l’extirpació dels ovaris i de l’úter). D’aquesta forma s’eviten possibles arrepentiments i embarassos.
b- Hormonar-se durant tota la vida garantitza no tornar a un cos de dona.
c- Deixar d’hormonar-se és molt sa, és deixar de fer mal al teu cos. Si els endocrinòlegs tenen aquesta opinió sobre l’hormonació és per por a les noves identitats de gènere, aquelles que ells no poden controlar. De fet, no tenen prou informació per aconsellar o desaconsellar el deixar d’hormonar-se.
5.És coherent que un noi trans es quedi embarassat?
a- A aquesta persona caldria realitzar-li el Test de Minessota per destacar possibles patologies, és evident que pateix un trastorn: el seu instint maternal demostra que és una dona.
b- Els homes no es queden embarassats.
c- No ha de ser coherent pels demés sino per un mateix: quedar-se embarassat no té gènere.
6.Si realment els transsexuals fossin malalts mentals, no haurien de tenir accés a totes les prestacions públiques a les quals tenen accés la resta de malalts?
a- La Sanitat Pública assumeix gran part del procés de reassignació sexual dels transsexuals.
b- Tot i que pugui semblar-ho, no és el mateix tenir una malaltia mental que patir disfòria de gènere. Els transsexuals no són malalts mentals, simplement han nascut en un cos equivocat.
c- Encara no hem decidit si lluitar per la despsiquiatrització de la transsexualitat o pel dret a la baixa per disfòria de gènere.
7.Si un noia trans manté relacions sexuals amb un noia no-trans, es tracta de:
a- Aquesta pacient és interessant: combina disfòria de gènere i homosexualitat.
b- No té cap sentit fer un canvi de sexe per després tenir aquesta mena de relacions.
c- Una noia trans que manté relacions sexuals amb una noia no-trans.
8.El moviment trans ha d’estar unit a la lluita per l’alliberament gai, lèsbic i bisexual?
a- La homosexualitat no és una patologia.
b- Els transsexuals són heterosexuals. No és una lluita en comú.
c- Tots lluitam contra el sexisme, el patriarcat, la hetero-normalitat...
9.Per què fins i tot els transsexuals són trànsfobs?
a- Hem d’ajudar als transsexuals a superar les pressions socials: no podem classificar aquestes pressions de transfòbia.
b- Els transsexuals no són trànsfobs, però cal deixar clar que només hi ha dues identitats de gènere.
c- Perquè la transfòbia té unes arrels tan profundes en la nostra educació, que fa que totes les persones - trans i no-trans – desgraciadament, caiguin en aquesta actitud.
10.Per què és tan complicat utilitzar el gènere gramatical correcte amb els trans?
a- Els transsexuals han d’assumir que, pel seu entorn, no és fàcil acostumar-se al seu canvi.
b- Perquè quan la gent ens mira, se’n recorda de la nostra vida anterior.
c- No té cap complicació. Repetim-ho tots plegats: els trans masculins i les trans femenines.
RESPOSTES:
Majoria de A: Has estudiat psiquiatria? Potser NO seria una bona idea: tens el perfil d’un psiquiatra trànsfob, i d’aquests ja n’hi han prous. Que sàpigues que els eufòrics de gènere tenim males puces.
Majoria de B: Home/dona, blau/rosa, futbol/ballet, bicicleta amb barra/bicicleta sense barra, pantalons/faldilles, calces/calçotets, barba/maquillatge, suc de pinya/suc de préssec... Aquest és el teu mon ideal, dividit en dos gèneres. Ets un estereotip perfecte del transsexual normatiu. Els intersexuals, transgèneres i altres persones que viuen identitats de gènere no-normatives, t’agrairïen que t’ho repensessis, i tornessis a fer el trans-test.
Majoria de C: Benvingut/da a la Guerrilla Travolaka:
www.guerrilla-travolaka.blogspot.com
