Ayer martes la policía detenía a Laura Bugalho, sindicalista y activista trans, fundadora e integrante de Transgaliza. La cosa es seria. La acusan de un supuesto delito de 'falsedad documental' en alguna de las tramitaciónes desinteresadas de papeles a personas migrantes. Hoy miércoles medio millar de personas se concentraba en Compostela exigiendo su libertad. Mañana por la mañana pasa a disposición judicial y hay una nueva concentración delante de los juzgados de Fontinhas en Compostela.
Laura está haciendo una labor ejemplar en la ayuda y asesoramiento a personas migrantes sin papeles; su trabajo es especialmente intenso con las mujeres trans migrantes, muchas de ellas trabajadoras sexuales. Esta detención supone un ataque a la red de personas y colectivos que, como nuestra compañera, defienden y apoyan en todo momento a las personas migrantes. Exigimos su inmediata puesta en libertad y reclamamos que termine esta persecución política contra quien lucha por los derechos de las personas sin papeles.
Desde Maribolheras Precárias iniciamos una recogida urgente de apoyo de redes, colectivos y asociaciones para exigir su inmediata puesta en libertad sin cargos.
Enviadnos vuestro apoyo al mail maribolheras@hotmail.com
Difundid, por favor!
+información:
http://maribolheras.blog.com/
http://www.facebook.com/group.
28 de maig 2009
Laura Bugallo (TransGaliza) detenida.Todo nuestro apoyo para Galicia!
27 de maig 2009
Controversia a França per la desclassifiacio de la transsexualitat del cataleg nacional de malalties psiquiatriques
Des de la Guerrilla Travolaka, celebrem aquesta noticia, pero amb moltes reserves.
La nota de premsa del Govern de Sarkozy posa de manifest el desig de desclassificar la transsexualitat com a "afeccio psiquiatrica de llarga durada" per l'estigma que comporta per les persones trans, pero, insisteix, no per aixo es posa en dubte el diagnostic de disforia de genere i el seu seguiment medic.
Donat que el govern sembla haver-se assebentat del patiment i discriminacio que aquesta etiqueta dona als trans, no entenem com es continua legitiamant el trastorn que li posa nom, i la infrastructura medica que li dona forma.
Aquesta aparent contradiccio en els termes sembla amagar una voluntat de contentar a uns i altres enmig d'una campanya mediatica més per donar una imatge de compromis social per part de l'Elisi (no en và, es va fer public el dia mundial contra l'homofobia, el passat 17 de maig).
Aixi, questa "mesura emblematica" sembla ser finalment només aixo, un emblema, una imatge, un simbol buit de qualsevol compromis o comprensio real dels nostres drets, de sa nostra lluita.
----------------------------------------
Aqui vos deixam el texte original:
http://www.sante-sports.gouv.fr/actualite-presse/presse-sante/communiques/bulletin-synthese-5-grippe-h1n1.html
Signal fort à l’égard des transexuels
[ 18 mai 2009 ]
A l’occasion de la journée internationale contre l’homophobie, dont l’axe central cette année est la transphobie, Roselyne Bachelot-Narquin a annoncé avoir saisi la Haute autorité de santé afin de publier un décret pour sortir la transsexualité de la catégorie des affections psychiatriques de longue durée. Cette classification au titre d’affection psychiatrique de longue durée (ALD 23) est vécue par les transexuels de manière très stigmatisante en ce qu’elle introduit une confusion entre trouble de l’identité de genre et affection psychiatrique.
Le gouvernement français a reconnu cette journée internationale en 2008. Roselyne Bachelot Narquin avait fortement contribué à cette reconnaissance en soutenant fortement la démarche.
Cette déclassification n’induit pas une absence de recours à la médecine, de renonciation au diagnostic médical des troubles de l’identité de genre ou d’abandon du parcours de prise en charge.
C’est un signal très fort adressé à l’ensemble de la communauté LGBT.
Cette mesure emblématique permettant de lutter contre la transphobie annoncée à l’occasion de la Journée internationale de lutte contre l’homophobie, s’ajoute aux actions de Roselyne Bachelot-Narquin, pour lutter contre la souffrance liée aux discriminations, comme la réalisation d’un concours de courts métrages présidé par André Téchiné qui verra 5 d’entre eux diffusés sur les chaines du groupe Canal +, au cinéma et sur Internet afin de lutter contre la souffrance psychique vécue par les jeunes homosexuels pouvant aller jusqu’au suicide.
Cette déclassification est perçue, à juste titre, par la communauté LGBT, comme une mesure historique. Elle est pour les personnes transsexuelles, une des étapes franchies dans la lutte contre les discriminations des minorités sexuelles, contre lesquelles, comme pour toutes les discriminations, Roselyne Bachelot-Narquin, s’est toujours battue.
Çağla, una altre noia trans assassinada a Turquia
Un altre cas d'una noia trans assessinada ens arriba d' Istambul.
Aquest nou crim mostra un cop més com el discurs trànsfob institucional permet una total impunitat als agresors, que no son perseguits per la justicia.
Us deixem el missatge original en anglès.
Cap agressió sense resposta!
-----------------------------------------------------
Dear All,
As you were informed before, one of our trans friends Çağla, was stabbed to death on 22 May 2009 in her house, in Ankara.
Discrimination and hate crimes against LGBT individuals are commonplace in Turkey and unless necessary de facto and legal measures are taken, human rights violations against LGBTs will not stop.The murder of Çağla was the proof of this fact.
We will not stop our struggle and will put pressure on state officials to make them stop homophobic and transphobic attitudes in their policies.
Our human rights call after the last transphobic hate murders, especially after Çağla’s death, paved the way for civil society to take side with us against perpetrators and the ignorance of state. On 23 May 2009, at 19.00 p.m., LGBTT Rights Platform and several supporters from different NGOs gathered in front of Çağla’s house to protest homophobic and transphobic violence with a press statement.
“What do the authorities wait for to act? How many of us should also be murdered? Whose government is this? Whose parliament is this?The murderers are not those just who hold the knives or guns. The murderer is the system which prevent LGBTTs to have their basic rights and freedoms.Those authorities, who do not act to solve these problems and who ignores them are also the murderers!” said the statement.
LGBTT Rights Platform and ally civil society NGOs and groups also conducted a press statement in İstanbul, on 26 May 2009.“Stop hate speech! Get used to it, transvestites and transexuals are here!Down with your morals that encourages hate and murders in the laws and our daily lives!” said the statement.
Every Thursday, at 19.00 p.m., we will continue to gather in front of Human Rights Advisory Board of Prime Ministry in Ankara to protest homophobic and transphobic violence.
You can find the photos of the protests in the following link : http://kaosgl/. org/content/ elveda-guzel- kizKemal Ordek
--- LGBTT Rights PlatformKaos GL AssociationInternational Relations CoordinatorAnkara, Turkey+90 554 465 57 29--
* * * * * * * * * * * * * *mailto:*ricci12@gmx.net++
49/ 177/ 65 31 518 (mobil)
Concentració contra la lesbofobia
El passat dilluns 25 de Maig es va celebrar a la porta dels jutjats d'Arc de Triomf una concentració contra la lesbofobia.
Vos deixam un video de TV Ciutat Vella:
http://www.tvciutatvella.com/continuidad.php?Id=913964
-----------------------------
El 21 de juliol del 2006, sis persones van agredir dues noies per ser lesbianes.
Tres anys més tard, un d'ells anirà finalment a judici.
Els testimonis presencials, per ser turistes, han estat descartats; i la policía testificarà a favor de l'imputat, tot i no haver presenciat la agressió.
L'agressor argumenta que ell ja se les va trobar ferides.
No podem permetre que una agressió homòfoba quedi impune, tot per com està articulat el sistema judicial.
Hem de fer pressió, hem de ser visibles i fer visibles aquest tipus d'agressions davant la societat; perquè només manifestant-nos i mostrant el nostre rebuig davant d'aquesta violència gratuïta i intolerant aconseguirem resultats visibles. En moments com aquests, cal lluitar perque els agressors no quedin impunes. Només així, el proper homòfob que vulgui agredir-nos s'ho pensarà dues vegades. Perque hi haurà conseqüències reals.
Prou agressions homòfobes impunes!
16 de maig 2009
17 de maig: Concentració contra la transfòbia
MANIFEST 17 DE MAIG. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTB-FOBIA
Avui 17 de maig es celebren 19 anys des de que la Organització Mundial de la Salut va eliminar la homosexualitat de la seva llista de malalties psiquiàtriques, raó per la qual es celebra el dia internacional contra la homofòbia. No es pot dir el mateix de la transsexualitat, la qual continua a la Classificació Internacional de Malalties, fet que no ajuda precisament en la lluita contra la transfòbia social, reforçant la condició patològica de les persones trans.
El dret a la vida i integritat física de les persones trans i intersex continua sent, avui dia, el gran absent a a la pràctica, especialment quan es tracta de dones treballadores sexuals.
En el que portem d’any, es succeeixen assassinats de persones trans en molts indrets: Turquia, República Domincana, Hondures... És com goteix intermitent, la crònica del que ha de passar.
La violència està implícita en l’estructura de la majoria de les societats actuals, estretament relacionada amb el masclisme, amb els valors establerts i mantinguts des dels espais de poder.
Tampoc l’Estat espanyol és una excepció, tal i com ho demostren els últims casos, com la brutal agressió a Paloma, treballadora sexual, al Polígon de Guadalhorce (Màlaga). Mentre conduïa el seu cotxe va ser apedregada i com a conseqüència va tenir un accident que li va produir un greu coma en el que porta ja diversos mesos.
Un altre cas és el trist assassinat de Cristina, dona transsexual marroquina treballadora sexual, comès a València el passat 22 de març. Va ser apallissada i posteriorment cremada. Han passat casi dos mesos i segueix sense aclarir-se aquest cruel succés. Si la Cristina no hagués sigut treballadora sexual, dona immigrant i transsexual, hauria passat el mateix? Ens agradaria saber-ho i exigim una ràpida clarificació.
A més d’aquests assassinats, són innumerables les agressions, vexacions i humiliacions quotidianes que les persones trans patim, tan el món laboral com a nivell sanitari i social.
No ens quedarem amb els braços creuats! Les organitzacions firmants seguirem treballant perquè la transfobia social passi a la història, així com la transfobia institucional, per això rebutgem per transfobs aquells elements de la “Llei d’Identitat de Gènere” que consideren la transsexualitat com una patologia i aquelles que ens obliguen a hormonar-nos durant el període de temps que comporta, per la majoria de nosaltres, a l’esterilitat i per tant a la pèrdua dels nostres drets reproductius.
De la mateix manera, els pocs drets que ofereix aquesta llei continuen estant vetats per menors o migrants, reforçant el seu caràcter excloent.
No volem oblidar les agressions que també seguim patint queers, lesbianes, gais i bisexuals. Unes són directament agressions físiques, altres s’emmarquen en la violència difusa que l’heterosexisme patriarcal exerceix des del si de la societat.
Aquest 17 de maig, seguim en el camí d’eliminar la LGTB-fòbia, sense espai per l’autocomplaença, sense tolerar els intents des del govern de mercadejar amb els nostres drets.
Organitzacions Firmants:
Xarxa d’Acció Trans-Intersex de Barcelona
Guerrilla Travolaka (Barcelona)
Col.lectiu Gai de Barcelona
EHGAM (Euskal Herriko Gay-Les Askapen Mugimendua)
7menos20 (Gasteiz)
Medeak (Donosti)
Queer Ekintza (Bizkaia)
Mass-Medeak (Bizkaia)
LadyFesta (Bilbo)
Acera del Frente (Madrid)
L.I.L.A.S (Madrid)
Gurlz Brunch de la Escalera Karakola (Madrid)
Maribolheras Precarias (A Corunha)
Stonewall- Aragón (Zaragoza)
D-Generadas (Aragón)
Las del 8 (Aragón)
TNT-Transtornados (Aragón)
Towanda (Aragón)
www.orgullolgtb.com (Logroño)
Contactes:
Chuse Aliaga (Zaragoza): 638. 056. 188
Noel González (Barcelona): 658. 423. 030
David Molina (Madrid): 659.89.38.61
12 de maig 2009
Moviment Intersex: Contexts i horitzons- 16 de maig al CCCB a les 16h
Frente a estas realidades, se abre un complejísimo panorama que comprende cuestiones médicas, legales y sociales, y que incluye desde cirugías genitales en bebés hasta la reivindicación de espacios físicos y simbólicos para las personas intersex, pasando por todo un entramado legal y social de imposibilidades para vivir fuera de las categorías de “hombre” o “mujer”. Al mismo tiempo que la intersexualidad es recientemente catalogada como “trastorno de la diferenciación sexual” por los manuales médicos, el movimiento intersex reclama la revisión de los protocolos médicos actuales, la visibilización de las realidades intersex y la creación de espacios simbólicos de deseo para los cuerpos que escapan a la norma sexual binaria.
Programa de la Jornada:
16h. Contextos: ámbitos médico, social y legal
- Gabriel Martín: psicólogo de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Barcelona. Partiendo de su propia experiencia, trabaja para impulsar el conocimiento de la realidad intersex en el Estado Español.
- Sílvia Garcia Dauder: departamento de psicología social, Universidad Rey Juan Carlos, parte integrante del movimiento queer-feminista del l'Estado Español.
- Núria Gregori: antropóloga social, Universidad de Valencia; enfermera del Hospital Universitari d'Elx.
- Dolores Romero: profesora de Derecho y miembro del Seminario Interdisciplinar de Género, Universidad Miguel Hernández.
18:30h. Horizontes: el movimiento intersex
- Mauro Cabral: activista intersex de Argentina, miembro de Mulabi y de la Comisión Internacional de Derechos Humanos de Gays y Lesbianas. Doctor en Filosofia por la Universidad de Córdoba (Argentina).
- Dannie Reynal: activista intersex del sur de Francia.
- Vincent Guillot: activista intersex y miembro fundador del movimiento intersex feminista en Europa. Recientemente ha publicado un trabajo colectivo titulado "¿A quién pertenecen nuestros cuerpos? Feminismo y luchas intersex" (Nouvelles Questions Féministes, marzo de 2008).
- Dominique Salm: activista intersex, psicólogo y sexólogo de nacionalidad belga que reside actualmente en Catalunya. Se dedica al acompañamiento psicológico y sexológico de las persones con hipospadias y otras formas de intersexualidad, así como de sus familias. Ha participado en programas de radio y congresos internacionales de urología.
Habrá servicio de traducción simultánea francés-castellano.
Agradeceremos que lo difundáis!
Os esperamos a todxs!
Para más información: xarxatransintersex@gmail.com
